Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
síndrome de Bernard-Horner
Patologia humana
Síndrome que apareix quan hi ha una paràlisi homolateral del sistema simpàtic cervical superior.
Es caracteritza per miosi, ptosi palpebral, enoftàlmia i trastorns vasomotors de la meitat de la cara corresponent
siringomièlia
Patologia humana
Afecció de la medul·la espinal caracteritzada anatòmicament per la formació de cavitats a l’interior de la medul·la, degudes a anomalies del desenvolupament, a tumors intramedul·lars i a inflamacions medul·lars.
Clínicament es caracteritza per dissociació de la sensibilitat amb pèrdua de la sensibilitat al dolor i a la temperatura, però amb conservació de la sensibilitat al tacte, trastorns tròfics i vasomotors, escoliosi toràcica, paràlisis motores, etc
oli camforat
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Solució de càmfora en oli d’olives purificat.
Hom el prepara en injectables És un excitant dels centres vasomotors, per la qual cosa ha estat emprat com a analèptic, però actualment és substituït per altres analèptics solubles en l’aigua i d’acció més ràpida
clonidina
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 130°C.
Actua com a antagonista dels receptors α-adrenèrgics dels centres vasomotors amb efectes sobre el sistema nerviós central La seva biodisponibilitat oral és d’un 65-95% i aconsegueix el màxim nivell plasmàtic entre dues i quatre hores És emprada en medicina com a antihipertensor
medul·la espinal

Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
síndrome d’adollament
Patologia humana
Conjunt de símptomes vasomotors (taquicàrdia, suor, sufocació) que apareixen després de menjar en alguns individus que han estat sotmesos a reseccions gastroduodenals.
febre
Patologia humana
Elevació anormal de la temperatura del cos, a causa d’un trastorn de la seva regulació; hipertèrmia.
El control de la temperatura corporal és funció d’alguns centres cerebrals localitzats a l’hipotàlem, que actuen com un termostat i mantenen la temperatura constant a despit dels canvis tèrmics ambientals aquesta missió la realitzen gràcies a un sistema de retroacció negativa que es compon de tres elements essencials primer, els receptors que adverteixen de la temperatura a nivell del sistema nerviós central segon, els mecanismes capaços de produir efectes vasomotors, de modificar la sudoració i el metabolisme i tercer, les estructures integradores que determinen si la…
quequesa
Patologia humana
Psicologia
Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules, acompanyades de diversos moviments i trastorns respiratoris i vasomotors.
Pot tenir un origen psíquic hiperemotivitat, complex d’inferioritat, actituds vicioses, etc o orgànic lesions, congènites o adquirides, dels centres motors del llenguatge o dels òrgans de fonació
circulació

Esquema de la circulació sanguínia en l’home
© Fototeca.cat
Biologia
Medicina
Moviment d’un fluid a l’interior d’un organisme que s’efectua generalment a través de conductes.
En els vertebrats hom distingeix una circulació sanguínia i una circulació limfàtica La primera esdevé possible gràcies a l’activitat del cor, que imprimeix un moviment a la massa líquida la segona obeeix principalment determinats factors mecànics que actuen directament o indirectament sobre els vasos limfàtics Al llarg de l’escala animal hom pot reconèixer dos tipus principals de circulació sanguínia oberta o lacunar i tancada La circulació oberta és aquella en què el líquid circulant no es mou sempre a través de vasos, de manera que en determinades parts es formen llacunes de fluid La…