Resultats de la cerca

Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i el pintor  Francesc Vayreda i Casabò Fill d’Estanislau fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas , i del seu altre fill Joaquim, casat amb una filla de l’escriptor …

Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de…

Fill de Joaquim Vayreda i Vila , amb qui s’inicià en el camp de l’expressió plàstica Assistí després a les classes de l’Escola de Belles Arts d’Olot, dirigida per Josep Berga i Boada Més tard es traslladà a Barcelona, on fou alumne de l’acadèmia Galí El 1911 anà a París a completar la seva formació copiant els renaixentistes italians i els impressionistes De retorn a Barcelona, palesà la influència de Cézanne Aplicà el color directament a la tela cercant de donar les formes La seva primera etapa es caracteritzà per la cruesa de línies, rigidesa de gest i un color dur Els…

Bé que de família olotina, els seus pares s’havien traslladat temporalment a Girona, a causa de la guerra dels Set Anys A nou anys esdevingué alumne de la classe de Narcís Pascual, aleshores director de l’Escola de Dibuix d’Olot Els seus estudis de filosofia foren el motiu que es traslladés cap al 1860 a Barcelona, on assistí al taller de Ramon Martí i Alsina El 1865 exposà la seva primera obra, Arri Moreu , al local de la Societat d’Artistes de Barcelona, i l’any següent a la Sala Parés exposà Els jugadors i alguns paisatges Home interessat pels negocis, la política i, sobretot, el…

Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Publicà els llibres de poemes Entre el temps i l’eternitat 1955, Ofrena de Nadal 1965, Un color per cada amic 1977 i Afirmo l’esperança 1980 entre d’altres També publicà biografies de pintors, com Joan Sibecas 1979 i Joaquim Vayreda 1982, i els reportatges literaris Els pobles de l’Alt Empordà 1984-89, L’Empordà màgic l’Alt Empordà 1987 i La màgia del Baix…

Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva bibliografia…

Fill d’ Estanislau Vayreda i Vila Publicà estudis d’etnografia i d’història local El priorat de Lledó i les seves filials 1930, Santa Maria del Mont 1931 i Supervivència de festes agrícoles primitives 1931

Net de Marià Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota la direcció de Martí Casadevall, i fou deixeble de Josep Pujol i Iu Pascual Formà part del grup dels Indiquetes, amb el qual exposà a Girona i Figueres També exposà a Barcelona, Vic, Olot, etc

Fill de Joaquim Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Adquirí renom en el disseny de mobles Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis 1929, Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques 1935 i Joan Carles Panyó la seva vida, la seva obra i el seu temps

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la…