Resultats de la cerca

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya juntament amb Juan i Àlex Figueras i Tito Gómez 1981 Tingué un hàndicap 0

Destacà en categories inferiors i fou campió de Catalunya juvenil 1976, 1977 És Mestre Internacional des del 1988 El seu primer club fou el Club d’Escacs Congrés i després passà al Vulcà Més tard, fou jugador del CE Barcino, del Club d’Escacs Terrassa, de la Unió Gracienca d’Escacs i de la Unió Escacs Montcada Com a sènior guanyà dues vegades el Campionat de Catalunya 1993, 1998 i en fou subcampió en tres ocasions 1982, 1999, 2000 A més, guanyà l’Obert de Martorell 2004 i el Campionat Provincial individual de Barcelona 2008, 2009

Nebot de Joaquim Botet i Sisó Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol del 1936, i es mantingué fidel a la República El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat Pel juliol del 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya Acabà la guerra essent coronel…

És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado 1846, de Víctor Balaguer

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn de nit Un…

Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1846 i en filosofia i lletres a Madrid 1857, fou professor de retòrica i poètica a Ma-drid 1848-61 i a Barcelona 1861-76, i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona Publicà poemes satírics a “El Guardia Nacional” 1840 i El Constitucional 1843, i crítiques a “El Genio” 1844-45 i “El Ángel Exterminador” 1845, amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però passà a ser un destacat representant del conservadorisme, del…

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1846 Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’Institut de Madrid 1849 i al de Barcelona 1861, del qual fou director el 1871 Amb el pseudònim Garibay collaborà a les revistes barcelonines El Genio  i El Ángel Exterminador  i al Diario de Barcelona  des del 1854 Amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, fou considerat un dels portaveus de l’escola conservadora catalana Fou un dels fundadors del Casino Barcelonès el 1849, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Josep Coll i Vehí, gramàtic, publica Elementos de literatura

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i assolí l’hàndicap 1 Guanyà el Campionat d’Espanya amb l’equip del RCPB format per Sergio Vehí, Alejandro Figueras, Norberto Ramón Gómez i el capità, Klaus Henne 1981

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i assolí l’hàndicap 1 Es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del RCPB integrat per Sergio Vehí, Norberto Ramón Gómez, Juan Figueras i Klaus Henne 1981 Ocupà el càrrec de vocal representant de la Federació Espanyola de Polo a l’assemblea general del Comitè Olímpic Espanyol