Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ventallola
Música
En l’orgue, vàlvula que permet l’entrada de l’aire al salmer just per la canal que correspon a la nota polsada.
En els instruments de tracció mecànica, la ventallola és moguda directament pels dits de l’organista, mitjançant un sistema de tiges que la uneixen amb la tecla Això permet a l’intèrpret un control directe i absolut de la seva obertura o tancament, i, doncs, l’accés o la interrupció de l’alimentació de l’aire al tub corresponent, cosa que no es dona en el cas dels instruments de tracció pneumàtica o elèctrica Les seves dimensions guarden una proporció directa amb el nombre o el consum d’aire dels jocs que governa el mateix salmer Esquema de la situació d’una ventallola © Fototecacat/ Studi…
ventallola
Forat per a la ventilació.
ventalla
Ventallola, especialment en un casc.
Charles Spackman Barker
Música
Inventor i orguener anglès.
Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert…
Sant Iscle de Tolosa (Santa Eulàlia de Riuprimer)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Santa Eulàlia de Riuprimer No va passar de capella rural o capella de vila o gran predi vinculada a la canònica de Santa Maria de l’Estany L’església és documentada l’any 1104, quan un germà del canonge Cabíscol de Vic, Ramon Guibert, en el seu testament manà donar a Santa Maria de l’Estany l’església i l’alou de Sant Iscle de Tolosa, a Santa Eulàlia de Riuprimer La desaparició de l’església sembla que ha d’ésser antiga, car l’any 1687 quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia i feu relació de les capelles existents, no hi figura la de…
orgue elèctric
Música
Orgue que utilitza el corrent elèctric per a la transmissió del moviment de les tecles al mecanisme d’entrada d’aire als tubs.
Esquema d’un orgue amb transmissió elèctrica © Fototecacat/ Studi Ferrer Actualment tots els orgues són moguts gràcies a l’electricitat La figura del manxaire ha quedat substituïda per la d’un motor ventilador que subministra l’aire d’una manera constant i suficient També, en els grans instruments, l’electricitat s’ha aplicat en el comandament manual dels registres de la consola, sigui només en el moviment de la plaqueta o tirador del registre, o en l’acció d’aquest sobre la corredora en el salmer, que permet l’accés del vent als tubs del registre determinat, o en ambdós casos alhora la…
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eulàlia de Riuprimer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…