Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Santa Eulàlia de Riuprimer. No va passar de capella rural o capella de vila o gran predi vinculada a la canònica de Santa Maria de l’Estany. L’església és documentada l’any 1104, quan un germà del canonge Cabíscol de Vic, Ramon Guibert, en el seu testament manà donar a Santa Maria de l’Estany l’església i l’alou de Sant Iscle de Tolosa, a Santa Eulàlia de Riuprimer. La desaparició de l’església sembla que ha d’ésser antiga, car l’any 1687 quan el bisbe Pasqual de Vic visità la parròquia i feu relació de les capelles existents, no hi figura la de Sant Iscle. Actualment només es coneix la seva ubicació en una punta de serrat sobre el mas Ventallola, antiga domus de Podio, on hi havia hagut una creu de ferro.