Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Líquid cèfalo-raquidi, meninges i ventricles
Anatomia humana
El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…
sístole
Biologia
Contracció de les cavitats del cor que té lloc d’una manera isòcrona en les aurícules i en els ventricles.
En la sístole auricular la sang passa de les aurícules als ventricles, i en la ventricular la sang és impulsada des dels ventricles cap a les artèries aorta i pulmonar La sístole ventricular determina el primer to cardíac, el xoc de la punta i la pulsació de les artèries
hidrocefàlia
Patologia humana
Augment de la quantitat del líquid cefalorraquidi a l’interior dels ventricles cerebrals.
Quan és deguda a una obstrucció de la circulació del líquid es produeix la hidrocefàlia hipertensiva , que en els nadons determina un creixement anormalment gran del cap, i en els adults dóna un quadre d’hipertensió endocranial Si no hi ha obstrucció, la hidrocefàlia és normotensiva i s’acompanya de dilatació dels ventricles i d’atròfia cerebral que pot menar a la demència
líquid cefalorraquidi
Biologia
Líquid incolor, situat en l’espai subaracnoidal, en els ventricles cerebrals i en l’epèndima.
Es forma, per un procés d’ultrafiltració i de secreció activa, en els plexes coroidals dels ventricles laterals i del quart ventricle, i també en els vasos de l’espai subaracnoidal La seva circulació és intercalada entre l’arterial i la venosa
diàstole
Biologia
Fase de l’activitat cardíaca en la qual es produeix la repleció de sang en els ventricles.
La diàstole comença amb l’obertura de les vàlvules auriculoventriculars i amb el pas de la sang de les aurícules als ventricles i finalitza amb l’obertura de les vàlvules sigmoides quan la pressió ventricular supera la pressió arterial
blocatge cardíac
Patologia humana
Fisiologia
Estat en què el teixit de conducció del cor (nòduls sinusal i auriculoventricular, fascicle de Hiss i fibres de Purkinje) falla en la transmissió normal dels impulsos elèctrics des de l’aurícula als ventricles.
Com a conseqüència, el ritme cardíac sol resultar alterat i es produeixen arrítmies diverses Les causes principals són insuficiència coronària, toxines d’origen infecciós, productes tòxics i trastorns endocrins i nutricis La seva diagnosi correcta és realitzada mitjançant l’electrocardiograma Els blocatges cardíacs més importants són el blocatge sinusal, en què l’impuls resta blocat en el nòdul sinusal, i pot ésser total o parcial el blocatge auriculoventricular, en què l’impuls provinent de l’aurícula es bloca en el nòdul auriculoventricular s’anomena incomplet de primer grau quan la…
cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
Cicle cardíac
Fisiologia humana
La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole , i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a l’altre dels circuits pulmonar i…
insuficiència cardíaca
Patologia humana
Disminució de la capacitat funcional del cor quan no arriba a assegurar les necessitats de la circulació en totes les parts de l’organisme.
Pot ésser esquerra quan falla aquest ventricle i global o congestiva quan tots dos ventricles són insuficients
fibril·lació auricular
Patologia humana
Arrítmia cardíaca ocasionada per la producció contínua i caòtica d’impulsos elèctrics a l’interior de les parets de les aurícules, les quals es veuen incapaces de contraure’s adequadament.
Alguns d’aquests impulsos arriben als ventricles i hi determinen una contracció totalment arrítmica arítmia completa que hom aprecia fàcilment palpant el pols Les causes més importants de fibrillació auricular són l’arterioesclerosi coronària, l’estenosi reumàtica de la vàlvula mitral i l’hipertiroïdisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina