Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
verso
Arxivística i biblioteconomia
Diplomàtica i altres branques
La cara del darrere d’un foli, d’un full, d’una carta, per oposició al recto
.
A les citacions bibliogràfiques de manuscrits o de llibres numerats, no per pàgines, sinó per folis, hom sol indicar-lo abreujadament, v o v° després del número corresponent Per exemple, foli 44 v
Antonio Il Verso
Música
Compositor, poeta i historiador italià.
Fou alumne de Pietro Vinci entre el 1582 i el 1584 L’any 1588 inicià la publicació pòstuma d’obres de Vinci, juntament amb les pròpies Aquest any s’installà definitivament a Palerm, d’on no es mogué, llevat del període entre el 1601 i el 1605, que el passà a Venècia El 1600, a Palerm, en el debat teòric i la competició compositiva entre Achille Falcone, mestre de capella a Caltagirone, i Sebastián Raval, director de la capella reial a Palerm, prengué part com a partidari de Falcone Les seves composicions estan dedicades a personatges importants als quals serví com a mestre o compositor Mai no…
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
rim
Literatura
Vers d’estructura romànica, entès com a successió de mots escandits d’acord amb un nombre de síl·labes establert i segons una determinada accentuació.
estramp
Literatura
Vers lliure.
En la literatura catalana aquest tipus de vers fou usat sobretot per Jordi de Sant Jordi s XV en el poema conegut com a Estramps , per al qual se serví de molts exemples inclosos per Jaume Marc en el seu Llibre de concordances També cal destacar algunes composicions en versos estramps d’Ausiàs Marc, especialment el Cant espiritual
Diego Antonio Cernadas de Castro
Literatura
Escriptor en gallec i castellà.
Fou rector de Fruime La seva abundosa producció, recollida a Obras en prosa y verso 1778-81, mostra influències neoclàsssiques
Lola Salvador
Literatura
Nom amb què és coneguda la novel·lista en castellà i guionista Dolors Salvador Maldonado, que sovint signa també com Salvador Maldonado.
Autodidacta, collaborà en tasques diverses en mitjans de comunicació i, a partir de la dècada de 1970, es dedicà a la novella i als guions Per a la ràdio, és autora dels guions dels programes literaris Con los ojos cerrados 1972-73 i Verso a verso 1974-77 Per al cinema i la televisió, cal esmentar els seus guions d’ El crimen de Cuenca 1980, pellícula dirigida per Pilar Miró, i que reelaborà en una novella del mateix títol 1979 Bearn o la sala de les nines 1983, a partir de la novella de Llorenç Villalonga i Las bicicletas son para el verano 1985, ambdues de Jaime…
Guido Gozzano
Literatura italiana
Escriptor italià.
Té dos reculls poètics La Via del Rifugio , 1907 I colloqui, 1911, contes i un llibre de viatges a l’Índia Verso la cuna del mondo , 1917 Pertangué al grup dels Crepusculars
vers blanc
Literatura
Dit del vers d’una composició poètica mancada de rima.
Utilitzat a Itàlia durant el Renaixement verso sciolto, a imitació de la mètrica clàssica, quantitativa, es desenvolupà principalment en la poesia èpica i dramàtica anglesa En la literatura catalana dels ss XV i XVI fou emprat, per influència italiana, en el vers anomenat estramp
Tomás Navarro Tomás
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i erudit.
Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina