Resultats de la cerca

Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos vertebrals, hom classifica les…

Es diferencia de les altres vèrtebres cervicals per la presència, a la cara superior del seu cos, d’una eminència vertical, l’apòfisi odontoide Aquesta apòfisi serveix d’eix entorn del qual gira la primera vèrtebra cervical, l’atles A l’axis s’insereixen un gran nombre de músculs del coll

Té forma d’arc, i el seu cos, anomenat apòfosi odontoide, és soldat a la segona vèrtebra o axis L’atles pot girar entorn d’aquesta apòfosi, cosa que fa possible la gran movilitat del cap respecte a la columna vertebral

És situat al coll, sobre la laringe, a l’altura de la quarta vèrtebra cervical

L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…

Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu, com els de…

En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…

En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues vena cava superior i vena cava inferior En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les extremitats inferiors hi…