Resultats de la cerca

Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola

Viatjant de comerç Membre de la Unió Catalanista, formava part de l’entitat Gent Nova i collaborà estretament amb Domènec Martí i Julià Escriví a “Gent Nova”, “Renaixement” i “La Nació” A l’època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d’evitar les violències Llevat de l’època de la Dictadura, fou president del CADCI 1920-32 Conseller de Treball i d’Assistència Social de la Generalitat 1932, s’afilià a Esquerra Republicana Havia presidit l’entitat Villa de Salut l’Aliança

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret

El 1876 s’establí a l’Uruguai Treballà com a viatjant per a la companyia d’assegurances Standard Life Insurance i, més tard, fou propietari d’una tipografia El 1885 fundà, amb altres catalans, a Montevideo, la revista “La Gralla” 1885-88, escrita en català, de la qual fou director fins el 1886 Hi collaborà assiduament amb articles signats amb el pseudònim de Slofar El mateix 1886 fou elegit vocal bibliotecari de la comissió directiva de la de la Societat Catalanista Rat Penat, encarregada de redactar el reglament del seu funcionament, de la qual eren membres, entre altres, Josep…

Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Després d'un temps viatjant, tornà i des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot com a actor a la companyia d' Antoni Grifell És autor de nombroses obres teatrals, estrenades del 1886 al 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a  Lo Catalanista,  Revista de Sabadell  i a L’Esquella de la Torratxa…

Estudià composició a Budapest 1907-10 i aplegà música popular tot viatjant per Transsilvània i el nord d’Hongria 1910-12 Entre el 1910 i el 1917 tocà la viola en diverses formacions orquestrals i el 1919 fou nomenat professor a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on treballà fins que es retirà el 1959 També es dedicà a la composició i a la recerca en el camp de la història de la música, especialment la del seu país És un dels fundadors de la musicologia hongaresa moderna El seu treball mostra una àmplia varietat de coneixements, des de la història de tots els períodes…

Viatjant i home de negocis a Manchester, fou la gran figura del propagandisme lliurecanvista britànic i àdhuc mundial, i cap de l’escola de Manchester i de l’Anti-corn Law League, sempre amb la collaboració de John Bright Considerà el lliure canvi no solament la base de l’expansió econòmica, sinó la màxima seguretat contra les crisis econòmiques, la subversió social i els imposts indirectes Ajudà a l’aprovació de les Corn Laws Membre de la Cambra dels Comuns el 1841, hi desenvolupà una gran tasca al marge de les grans formacions polítiques, a través de fullets, discursos,…