Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
veçota
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, generalment enfiladisses i capreolades, de fulles paripinnades, de flors en raïm o solitàries, i de fruits en llegum oblong i comprimit.
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 20 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors purpúries i de llegums negres.
Creix a tot Europa
moreu
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm, de fulles paripinnades, les superiors capreolades, de flors purpúries en petits raïms axil·lars i de fruits en llegum, negrosos a la maturitat.
Creix en boscs i herbassars de l’Europa meridional
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors grogues sovint tacades de porpra i de llegums d’un color bru groguenc o negrós.
Es fa a quasi tot Europa
arvellola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades, amb circell, i flors solitàries de color purpuri, que viu a les pastures seques de l’alta muntanya, als Pirineus, a Penyagolosa, etc, sobretot en terreny calcari.
erb
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, erecta, pubescent, sense circells, de 5 a 40 cm d’alt, amb fulles compostes, de 8 a 18 folíols linears, flors blanques, tenyides de vermell o porpra, i llegums de 3 a 4 llavors.
Pròpia de l’Europa meridional, era conreada per a farratge
favó
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual molt semblant a la favera, bé que més petita, de la família de les papilionàcies.
És conreada com a planta farratgera i forneix un farratge molt nutritiu Li agraden terrenys argilosos, és molt exigent en potassa i resisteix bé el fred
favera
favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i abans de blat…
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra