Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Nit dels vidres trencats
Història
Nit del 9 al 10 de novembre de 1938 en què, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats, a Alemanya i als estats recentment annexats d’Àustria i Txecoslovàquia
.
El nom Kristallnacht en alemany, que literalment vol dir 'Nit dels vidres' prové del gran nombre d’aparadors de comerços i finestres destrossats que aquest acte produí La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder 1933, especialment les lleis de Nuremberg 1935, per les quals es desproveïa els jueus de la ciutadania alemanya Hom estima en prop d’un centenar els jueus assassinats i en diversos centenars els ferits quant a les sinagogues incendiades, superaren de llarg el miler i els comerços…
ulleres
Ulleres de sol
© CIC-Moià
Física
Oftalmologia
Instrument òptic format per un parell de vidres (simples vidres o lents) que se sosté al nas i a les orelles, de manera que cadascun dels vidres s’escaigui davant un ull, per tal de corregir els defectes de la visió o protegir els òrgans de la vista.
En les ulleres oftalmològiques hom utilitza lents convergents per a corregir la presbícia, divergents per a corregir la miopia, bifocals o trifocals ulleres bifocals o trifocals per a compensar defectes d’acomodació, tòriques i cilíndriques per a corregir l’astigmatisme, etc Per a corregir aberracions cromàtiques hom utilitza lents o vidres de color hom n'utilitza també per a protegir els òrgans de la vista de radiacions nocives o per a impedir el pas d’una part de l’espectre lluminós, com les ulleres que utilitzen els radiòlegs, els soldadors, els aviadors, etc Són d’aquest…
vidrier | vidriera
Persona que fa vidres.
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
vidrier | vidriera
Persona que ven vidres i en posa.
vidrat | vidrada
òxid de coure (II)
Química
Sòlid negre obtingut escalfant el coure a l’aire lliure o per calcinació del nitrat.
Hom l’empra com a colorant verd de vidres
nitrat de bari
Química
Cristalls blancs, solubles en aigua, que es formen en afegir una solució de nitrat sòdic a una de clorur o sulfur de bari.
És emprat en pirotècnia, així com en la fabricació de vidres i esmalts ceràmics
Radom
Ciutat
Ciutat del voivodat de Mazowieckie, Polònia, al N de les muntanyes de Kielce.
Centre metallúrgic, fabrica aparells elèctrics, vidres, cuirs, vestits i cigarrets el principal centre polonès en aquesta fabricació Un oleoducte uneix la ciutat amb els jaciments petrolífers de Jasło-Krosno
mirador
MIrador a la Vall de la Mort
Corel
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Pot ésser un pavelló aïllat, generalment en un jardí, o bé formar part d'un edifici com a tribuna voladissa, balcó, terrassa, etc cobert i tancat amb vidres o no