Resultats de la cerca
Es mostren 8119 resultats
Vila

Campanar de l'església de Sant Pèir de Vila
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (1.096 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), fins el 1970 del d’Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martín, a llevant d’Arròs, dominant la vall de la Garona.
És presidit per l’església parroquial Sant Pèir, d’origen romànic A poca distància, vers l’E, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila El lloc és esmentat com una vila en una convocatòria dels homes de la Vall de l’any 1278 El dia 20 de novembre de 1313, a l’església de Sant Quirze d’Aubèrt, els sis cònsols castri de Villa , juntament amb trenta-un caps de casa de la localitat juraren fidelitat i prestaren sagrament i homenatge a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II, amb motiu d’haver recuperat aquest la Vall d’Aran
Vila-seca
Vista aèria de Vila-seca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès entre els municipis de Tarragona, Reus, Riudoms, Cambrils i Salou.
Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del s IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del s XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana per petita que fos, per distingir-…
vilà | vilana
vila
Nom amb què hom designa el nucli de població, per distingir-lo de la resta del terme, del camp.
Vila
Llogaret
Llogaret (1 328 m alt) de la parròquia d’Encamp (Andorra), situat en un coster, al vesssant oriental del pic de Padern, a ponent del poble.
És format per unes poques cases al voltant de l’església de Santa Maria, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada, actualment al Museu d’Art de Catalunya de vers el 1200
Josep Vila Vila
Basquetbol
Directiu de basquetbol.
Compaginà la pràctica del bàsquet i el tennis de taula al Club Juventus de Manresa durant la dècada de 1950 Després d’uns anys com a directiu de la secció de futbol del Centre d’Esports Manresa, el 1964 s’incorporà a l’Associació de La Salle Manresa, llavors UD La Salle, on feu diferents tasques, tant a la direcció tècnica de diferents equips com a la junta directiva, que presidí 1985-90 Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Basquetbol
la Vila Joiosa
El passeig marítim de la Vila Joiosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Baixa, als vessants marítims de les serres prebètiques valencianes.
Presenta, quant al relleu, tres faixes paralleles, constituïdes per un sector muntanyós des de la serra d’Orxeta 671 m alt i les proximitats del pantà de l’Amadòrio fins al Cantalet 486 m alt un glacis que bisella el flysch eocènic, esquinçat per l’erosió i amb els alts de Ximo 265 m i el Paller 305 m i un sector litoral, entre la cala de Morales, al límit amb Benidorm i protegida per una torre de guaita a 143 m, a llevant, i el barranc del Carritxar, a ponent, amb predomini dels penya-segats 8 km i algunes platges 3,5 km, entre les quals la cala d’Alcocó i les platges d’Ametles, de la Vila,…
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…
Vila-rasa

Armes dels Vila-rasa
Llinatge noble valencià els membres més reculats del qual són Dalmau de Vila-rasa, que el 1267 tenia béns a Alzira i Alfàndec; Pere de Vila-rasa, que és el genearca conegut del llinatge, era jutge de la cort del rei i anà a la conquesta de València.
El seu nét Joan de Vila-rasa i de Centelles participà com a capità en el setge de Balaguer, i fou pare de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç , el qual es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet Foren pares de Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles , senyor de Faura, de Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles mort el 1407, que fou canonge i degà de València, de Ramon Guillem, que formà la línia dels senyors de Faura, de Lluís, que formà la dels Cabanyelles, i de l’hereu, Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles , que fou primer senyor de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina