Resultats de la cerca

El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de…

És installat en el palau del Batlle, un edifici gòtic valencià reformat al segle XVIII El museu no compra obres d’art i les seves collecions són formades a base de donacions i dipòsits Des de 2003, el museu rep el nom de Museu d’Art Contemporani “Vicente Aguilera Cerni” en homenatge al crític d’art i fundador No existeix una exposició permanent, tot i que amb l’obra del museu --de més de 500 peces-- hom mostra una introducció històrica a l’art contemporani Hi destaquen les obres de Josep Renau, Ricard Boix, Juli González, Joan Miró, Sempere, Canogar i una àmplia mostra d’artistes valencians…

Vida S’especialitzà en el camp del dibuix animat publicitari però també es dedicà al dibuix d’historietes i a la illustració de llibre infantil Installat a Barcelona des de molt jove, el 1955 s’inicià en el camp de l’animació en els estudis DIBSA de Francesc Macián, que fou un dels seus mestres, i amb el qual collaborà en el llarg Candelita , projecte inconclús, i El màgic dels somnis 1963-66 Després s’especialitzà en cinema publicitari la seva tècnica principal fou el dibuix animat, però també els models o objectes animats i els efectes especials El 1964 fou un dels socis fundadors de l’…

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial

El terme té dos sectors diferents el més important en valor agrícola, i que forma part del pla de l’Arc l’arc de Cabanes es troba al límit amb el terme de Cabanes de l’Arc, cap a ponent, i el segon, el pla de la Barona, separat per un cordó de turons puig de Beca, tossal Blanc, coll d’Alba, pla d’Albeà, tossal Roig, coll de la Bassa, forma un altre pla al llarg de la ribera esquerra de la rambla de la Viuda, on s’assenten el llogaret de la Barona i la caseria de la Pelejaneta amb el mas de la Pelejana Un 74% del territori 3 900 ha és dedicat a conreus de secà, especialment vinya…

S'inicià a Castelló El 1777 treballava a Vilafamés, i a la mateixa època també a Cabanes de l’Arc, on es casà el 1779 i on s’establí Treballà per a la parròquia de Castelló 1782 De la seva obra sobresurt la decoració, encara barroca, de la façana de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista, a Cabanes de l’Arc, amb la gran imatge del sant titular

Segueix la direcció N-S, i constitueix el límit entre l’Alcalatén les Useres, Costur, l’Alcora i la Plana Alta la Vall d’Alba, Vilafamés, fins més avall del pantà de Benadressa, des d’on penetra a la Plana Alta i segueix una direcció NW-SE tot separant els termes d’Onda i de Castelló de la Plana Ja dins el terme d’Almassora Plana Alta, s’uneix al seu collector entre aquesta vila i Vilareal

Començà a treballar en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 installà el seu propi taller Exposà sol, entre d’altres, a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa Participà en diverses exposicions collectives i obtingué premis del Concurs Nacional de Ceràmica de València i de l’Internacional de Gdańsk El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural per a l’Autopista de l’Ebre Té obres als museus de ceràmica de València i Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid Autoqualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una…

Des de València es dedicà a la promoció de tendències artístiques d’avantguarda Grup Parpalló , Nou realisme Collaborà en publicacions del país i de fora i d’ençà del 1979 dirigí la revista “Cimal” Fou membre de l’AICA i també president de l’AECA Publicà una Introducción a la pintura norteamericana 1955, La aventura creadora 1956, Arte norteamericano del siglo XX 1957, Panorama del arte nuevo español 1966, Julio González 1971, Iniciación al arte español de la postguerra 1970, Porcar 1973 i Notes sobre Manuel Boix 1981, entre altres estudis Contribuí a introduir l’aplicació dels mètodes…

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…