Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Francesc Sadoc Vilarrasa
Cristianisme
Eclesiàstic dominic.
Ingressà a l’orde al convent de Santa Caterina de Barcelona, on professà el 1830 Arran de l’exclaustració 1835, s’exilià a Itàlia, on completà els estudis eclesiàstics al convent de La Quercia de Viterbo, fins que s’ordenà de sacerdot, el 1837 El 1844 fou destinat a Amèrica, als Estats Units Hi treballà al convent de Sant Josep de Somerset Ohio Fou collaborador del bisbe de Monterey, el català Josep Sadoc Alamany en les tasques d’evangelització de la seva diòcesi Arran de la seva experiència dins de l’orde, el 1851 fou nomenat comissari general de la província dominicana de Califòrnia Hom el…
Albert Estrada i Vilarrasa
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Es formà a Vic i a Tarragona Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970 Excellí com a aquarellista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat Feu també illustracions per a llibres Fou acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 1983 També fou molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara Ars Praestorica i Aula Orientalis
Salvador Vilarrasa i Vall
Folklore
Folklorista.
Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer , ressenyà en diversos articles apareguts a Catllar i a Scriptorium , publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil Recollits i editats en forma de llibre Vida dels pastors , 1935 La vida a pagès , 1966 per l’impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador
Ramon Roquer i Vilarrasa
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Doctor en teologia Roma i llicenciat en lletres Barcelona Fou professor de la Universitat de Barcelona i del seminari i collaborador assidu de La Vanguardia Escriptor brillant, dins la línia del neoescolasticisme, publicà La moral contingentista de Emilio Boutroux 1929, Lecciones de ética 1933, Ontología y teoría del conocimiento 1943 i La plegaria eterna 1950, a més d’una versió en castellà del Nou Testament
Eduard Maria Vilarrasa i Costa
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor apologista.
Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia documentada de su…
Moto Club Olot
Motociclisme
Club motociclista d’Olot.
Organitza proves de diferents modalitats des dels anys seixanta Josep Planas Cos en fou el president més representatiu Ha organitzat diverses proves puntuables per al Mundial de trial i els seus pilots han participat en els ISDE amb premi per a l’equip 2009, 2012 Pel club han passat pilots com Marc Colomer, Carles Casas i Josep Vilarrasa
Teresa Cunillé i Rovira
Teatre
Actriu.
Amb el seu marit, Domènec Vilarrasa, formà companyia i actuà per tot Catalunya Obtingué un gran èxit amb La dama enamorada , de Puig i Ferreter 1964, La Pepa maca 1959 i Princesa de Barcelona 1960, de CA Màntua Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, L’hort dels cirerers 1991, de Čekhov, Revisió anual mai no és tard 2000 de M Cornet, El maniquí 2005 de M Rodoreda i El jardí abandonat 2007 de S Rusiñol Ha treballat en més de 100 obres de teatre i ha rebut nombrosos premis com la creu de Sant Jordi 1996, el premi Margarita Xirgu 1986 i la medalla centenària de la Generalitat
Editorial Ausa
Editorial
Editorial fundada el 1983 a Sabadell per Albert Estrada i Vilarrasa, que la dirigeix.
S'ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes Aula Orientalis —dedicada a temes de recerca orientalista— que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i Ars Praestorica sobre pintura rupestre en el món D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana Cuca Fera , Pèl & Ploma , Revista de Catalunya , etc i en la publicació de l’obra d’artistes catalans Marès, Gimeno, Casas, Nonell, etc
Cançoners medievals
Literatura catalana
Solen ser antologies de textos poètics i, més rarament, reculls de l’obra d’un sol poeta.
Als cançoners miscellanis es recullen dues menes d’obres d’una banda, les nascudes en el mateix ambient literari que ha compilat l’antologia, i de l’altra, un conjunt de peces més antigues, anteriors a la compilació, externes al context immediat del cercle promotor del cançoner El sistema de compilació d’aquestes antologies es pot descriure com una estratègia acumulativa guiada per uns criteris de gust i de moda en què la tria dona la mesura dels interessos literaris i culturals en un entorn i un moment donats La totalitat dels cançoners catalans antics foren inventariats per J Massó i…
Banc Industrial del Mediterrani (1972-1982)
La constitució Al final del mes de juliol del 1971, un grup de professionals i empresaris, residents a Catalunya, presentaren al Banc d’Espanya el projecte de creació d’un banc industrial que denominaven Banc Català d’Inversions Entre ells no hi havia grans figures de la indústria, sinó que hi predominaven els professionals metges, economistes i advocats El nom del banc es modificà Existia ja el Banc Català de Desenvolupament, un nom massa proper a la denominació sollicitada, i el projecte tirà endavant sota el nom de Banc Industrial del Mediterrani, autoritzat per Ordre del Ministeri d’…