Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
vitalisme
Filosofia
Tendència a considerar el món com un ésser viu.
Propi d’una gran part de les filosofies gregues i discernible en alguns pensadors renaixentistes, es relaciona amb l’animisme i comporta un desdibuixament del límit entre la matèria animada i l’espiritual quasi-corpori
vitalisme
Filosofia
Conjunt de tendències filosòfiques, sorgides a la darreria del segle XIX com a reacció contra l’idealisme i el positivisme, genèricament denominades també filosofia de la vida
.
Són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món Pensadors tan diversos com FNietzsche, Dilthey i H Bergson en són els representants més destacats L’anomenat raciovitalisme d’Ortega y Gasset hi pot ésser també inclòs d’alguna manera
vitalisme
Filosofia
Doctrina filosoficocientífica que estableix els fenòmens biològics com a radicalment irreductibles als processos físicoquímics.
Oposat al mecanicisme i també conegut amb el nom de neovitalisme , fou defensat per JReinke 1849-1931, Jvon Uexküll 1864-1944 i, sobretot, Hans Driesch, així com, bé que no tan enèrgicament, per diferents biòlegs JBSHaldane, ESRussell, Lvon Bertalanffy
Ferran Arasa i Subirats
Pintura
Pintor.
Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926 Participà als Salons de Primavera 1935 i durant la Guerra Civil de 1936-39 residí a Mallorca La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista Rebé la Creu de Sant Jordi 1986
Pierre-Jean-Georges Cabanis
Pierre-Jean-Georges Cabanis
© Fototeca.cat
Filosofia
Metge i filòsof occità, un dels representants de la ideologia
.
D’orientació mecanicista, valorà alhora els aspectes psicològics i combaté el vitalisme Estudià les relacions entre els processos fisiològics i les activitats psicològiques i morals Professor d’higiene a París durant la Revolució, i més tard de clínica a l’École de Médecine, és autor de Rapports du physique et du moral de l’homme 1802 i Lettres sur les causes premières 1806
Hans Driesch
Biologia
Filosofia
Filòsof i biòleg alemany.
Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució Són obres seves Geschichte des Vitalismus ‘Història del vitalisme’, 1905, Philosophie des Organischen ‘Filosofia de l’orgànic’, 1909, Leib und Seele ‘Cos i ànima’, 1916, Parapsychologie 1932, Die Maschine und der Organismus 1935 i Der Mensch und die Welt ‘L’home i el món’, 1945
Richard Minne
Literatura
Poeta flamenc.
Pagès i periodista, ha estat la figura més destacada de la revista “Het Fonteintje” A mig camí entre la vida burgesa i l’alegria virgiliana de la natura, ha interpretat el seu vitalisme d’una manera irònica i enjogassada en versos aspres i de caire popular Ha publicat In den zoeten inval ‘La casa de Déu’, 1927-36, Heineke Vos en zijn biograaf ‘Heineke Vos i el seu biògraf’, 1933 i Wolfijzers en schietgeweren ‘Ceps de llop i escopetes’, 1942
Heinrich Scholz
Lògica
Filosofia
Filòsof i lògic alemany.
Estudiós de la lògica matemàtica i professor a Breslau 1917-19, a Kiel i, des del 1928, a Münster, hi fundà el que ha esdevingut un dels principals centres d’investigació lògica Oposat al vitalisme i a l’irracionalisme, proposà una metafísica fonamentada en la lògica per tal com aquesta té en compte les qüestions d’ordre ontològic i és l’única capaç de desenvolupar una metafísica científica mathesis universalis que investigui els mons possibles La seva obra ha estat reunida a Mathesis Universalis 1961
Antoine Augustin Cournot
Economia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, economista i filòsof francès.
Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina