Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Viterbo
Ciutat
Capital de la província homònima, al Laci, Itàlia.
És situada a 325 m d’altitud, en una plana al peu dels Cimini Centre agrícola i comercial, té indústria alimentària, paperera, mecànica, etc És seu episcopal D’origen possiblement etrusc, fins al s VII no hi ha documentat un Castrum Viterbii El seu desenvolupament no començà, però, fins al s XI Després d’un domini imperial, passà a l’Església Alexandre IV s’hi refugià 1257, i fins el 1281 els papes residiren normalment a la ciutat Aquest període contribuí a la seva màxima esplendor, tant en l’aspecte econòmic com artístic però decaigué amb l’abandó de la cort pontifícia Prosseguí sota el…
tractat de Viterbo
Història
Acord signat a Viterbo entre Carles I de Nàpols i Balduí II de Constantinoble el 27 de maig de 1267.
En canvi de la seva ajuda per a recuperar l’imperi, Carles I obtingué el principat d’Acaia i altres territoris
tractat de Viterbo
Història
Acord signat a Viterbo entre el papa Lleó X, Ferran II de Catalunya-Aragó i els suïssos, d’una banda, i Francesc I de França de l’altra, el 13 d’octubre de 1515.
França obtingué la retirada dels suïssos, l’ocupació del Milanesat i la promesa d’ajut papal contra Nàpols després de la mort de Ferran II
Giovanni Francesco Romanelli
Pintura
Pintor italià.
Ajudant i deixeble de Pietro da Cortona Treballà sense el seu mestre a la catedral de Viterbo i a París, on, cridat per la cort, decorà la Sale Mazzarino actual Bibliothèque Nationale i quatre sales del Louvre 1648-59 La seva pintura és escenogràfica i de grans efectes colorístics
Andreu d’Albalat
Cristianisme
Bisbe de València (1248-76).
Era germà de Pere d’Albalat Fou dels primers dominicans del convent de València Canceller del regne i confessor de Jaume I, celebrà durant el seu bisbat set sínodes diocesans El 1259 subvencionà la fundació d’una escola de gramàtica a la catedral El 1262 posà la primera pedra de la nova catedral, i el 1274 intervingué en la fundació de la cartoixa de Portaceli Assistí al concili II de Lió 1274 i des d’aleshores residí a Roma, però les seves despulles foren portades a València Teodorico Borgognoni , després bisbe de Cervia, a precs seus compongué i li dedicà el tractat de Chirurgia , traduït…
Climent IV
Cristianisme
Nom que prengué Guiu Folc en ésser elegit papa (1265-68).
Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó
Joan XXI
Cristianisme
Nom que prengué Pere Julià en esdevenir papa (1276-77).
Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca És autor d’…
Enric de Cornualla
Història
Noble anglès, fill de Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla i rei de Romans, i d’Isabella Marshal.
Lluità a favor del seu oncle, Enric III d’Anglaterra, contra Simó de Montfort, que el féu presoner Mort aquest, anà a Sicília per negociar la pau amb Guy de Montfort, el seu fill, però fou assassinat per aquest
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina