Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Més reeixida que l’obra de Moreno i Fenollar, i amb més humor, atrau per la vivesa i l’espontaneïtat dels diàlegs, la varietat dels participants, especialment femenins, i la pinzellada costumista Escrit majoritàriament en forma de codolada, recull la intervenció d’altres poetes, com ara Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero Bibliografia Jàfer, S Pitarch, V i Gimeno, Ll 1988 1 Vegeu bibliografia

Ha conreat el teatre i la narrativa en una modalitat propera al costumisme A partir de Mariaagélas 1975 i sobretot quan començà a publicar les seves novelles a França, com La Sagouïne 1976 i Les Cordes-de-Bois 1977, es féu conèixer fora del seu país, especialment per la força expressiva i la vivesa dels seu francès canadenc Es consagrà definitivament amb Pélagie-la-Charrette 1979, premi Goncourt, La gribouille 1982 i Crache à pic 1984

Desenvolupament enciclopèdic Narra les aventures que el mateix autor, el lasciu fra Bernat, que professa al monestir poc ambigu de Sant Belluguet, i un cavaller pretendent de la mateixa monja que el frare i que s’acabarà rendint al personatge de l’autor, tenen en el convent d’aquest, el qual respon al nom prou evident d’Avall Jau Poesia antimonàstica, com tants fabliaux , composta «per pendre solaç», com hom diu al colofó, es caracteritza per la vivesa dels diàlegs, l’enginyosa resolució de les situacions vodevilesques que tenen lloc al convent i un bon humor sostingut i constant…

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca capacitat creadora i…

Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Collaborà a “Llevant”, “El Heraldo de Cristo” i “Bellpuig” i participà en diversos Jocs Florals El 1929 edità Croquis artanencs , un recull de proses que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Paisatge, franciscanisme i temàtica popular també són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Molt valorat com a folklorista, publicà El cançoner popular de Mallorca 1960, introducció als quatre volums del Cançoner…

Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica El 1912 es feu càrrec del setmanari “La Traca”, de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat “El Cuento del Dumenche” 1914-21 “La Sombra”, 1924-26 “La Chala”, 1926-38, “El Fallero”, 1921-36 “Nostre Teatro”, 1921-22 i 1930-32, entre d’altres També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerical…

Antonio Vivarini Murano 1415 — Venècia ~1480 féu nombrosos políptics d’altar en collaboració amb G d’Alemagna Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls Mare de Déu amb l’Infant , 1400 Galleria dell’Accademia, Venècia Bartolomeo Vivarini Murano ~1432 — 1491 fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i collaborador És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols i del Políptic de…