Resultats de la cerca

El lèxic conté les unitats de la llengua el vocabulari conté les unitats de la parla De la suma dels diversos vocabularis que apareixen en els diversos corpus possibles, és format, per inducció, el lèxic d’una llengua

Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià en farmàcia el 1906 Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, escriví, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques 1924, Blanes marítim, apèndix 1929, La pesca a Catalunya 1927, La marina catalana del vuitcents 1929 i Sitges dels nostres avis 1934 amb Joan Amades i Gelat publicà, en el Butlletí de Dialectologia Catalana , Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca 1924 i Vocabulari de la pesca 1926 El 1923 guanyà un premi de l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari…

A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica Anomenat en gitano Romanīčib , es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló El sistema vocàlic del gitano és parallel al del sànscrit La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país

Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides

D’una banda, polisèmia s’oposa a monosèmia, semblantment a com un mot del vocabulari general s’oposa al terme d’un vocabulari científic o especialitzat, amb un significat únic D’altra banda, polisèmia s’oposa a homonímia, tot i que la línia diferencial entre totes dues és sovint molt fluïda En tot cas, la distinció pot sorgir de la consideració diacrònica dels mots un mot polisèmic, a partir d’una etimologia concreta, ha anat prenent diversos significats més o menys analògicament dos mots homònims iguals d’aparença, fònica o gràfica, però ben distints de significat…

Format en lletres humanístiques a Girona i doctorat en arts a València on fou deixeble de J Lorenzo Palmireno, fou prevere, rector de Sant Jaume de Canet de Rosselló 1573 i catedràtic d’arts a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor del vocabulari català-llatí, Thesaurus puerilis València 1575 redacció definitiva Barcelona 1580, Perpinyà 1591, Barcelona 1600, amb diversos tiratges, important i variadíssim repertori lèxic per a l’ensenyament del llatí, destinat a catalans i valencians, on el lèxic és distribuït segons un ordre conceptual Fou traduït al castellà per Bernabé Soler Tesoro de…

El bengalí és caracteritzat per una gran simplificació morfològica La declinació és reduïda als casos absolut i oblic, i no posseeix formes especials per a notar el gènere El plural és també sovint notat amb l’addició d’un terme, en aquest cas, quantitatiu L’adjectiu és invariable respecte a gènere, nombre i cas El verb no distingeix les formes del singular i del plural El vocabulari posseeix nombrosos termes araboperses Hi ha notables diferències entre la llengua colloquial i la llengua literària La primera és basada fonamentalment en el parlar de Calcuta i de la vall del riu…

En el cas de la llengua catalana, hom pot parlar d’una particular presència de grecismes, determinada per motius d’ordre historicopolític l’expedició dels catalans a l’Orient i les relacions comercials amb la Mediterrània oriental sostingudes durant tota l’edat mitjana Bé que alguns d’aquests mots fan sospitar, pels senyals presents en llur fonètica, que procedeixen indirectament del grec —amb l’italià com a intermediari escar i gúa —, uns altres manifesten una clara i directa ascendència hellènica i una evolució independent arjau, proís, puja, xarxa, ormejar, noli, codonyat A més dels…