Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Maria Voce

Maria Voce
Cristianisme
Advocada italiana, líder del moviment dels Focolars.
Estudià teologia i dret canònic L’any 2008 succeí Chiara Lubich, fundadora dels Focolars, al capdavant d’aquest moviment dedicat a impulsar la pau i la comunió entre les persones de diferents creences, i es convertí en l’única dona al món que presideix un moviment eclesial És membre de l’Escola Abbá, un centre d’estudis interdisciplinari
mezza voce
Música
Expressió italiana (que significa ’a mitja veu', à demi o à demi voix en música francesa del segle XVIII) que s’utilitza indistintament tant en música vocal com en la instrumental, i que fa referència al volum, fluix i amb un so contingut, amb el qual ha d’ésser interpretat un determinat fragment musical.
Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum…
piena voce
Música
Expressió italiana ('a plena veu') que indica que la veu1 ha de ser emesa amb la màxima intensitat.
Tot i ser pròpia de la música vocal, també s’utilitza en la música instrumental Es contraposa a les expressions mezza voce i sotto voce
sotto voce
Música
Expressió italiana ('sota veu') que indica que la veu 1 ha de ser emesa amb una intensitat molt baixa.
Tot i ser propi de la música vocal, també s’utilitza en la música instrumental Es contraposa a les expressions mezza voce i a piena voce
sotto voce
Música
En una partitura, expressió, que significa ‘en veu baixa’, que indica que cal interpretar el passatge afectat amb una sonoritat més baixa de l’habitual, a mitja veu.
messa di voce
Música
Terme de dinàmica i ornamentació que indica que s’ha de fer un crescendo i tot seguit un diminuendo mentre s’allarga la nota en una sola respiració.
Equival a l’execució successiva de dos reguladors L’origen d’aquesta expressió, que es pot traduir per collocació o impostació de la veu, cal buscar-lo en els mestres de cant italians del segle XVIII, època del bel canto , en la qual el seu ús tenia dos objectius d’una banda era un bon exercici per a aprendre a controlar l’emissió de la veu, i de l’altra servia per a adornar les àries cantades, en les quals cada nota llarga s’interpretava amb una messa di voce , per donar més bellesa al cant La característica d’aquestes àries, anomenades aria di portamento , eren les notes…
Giovanni Bonaventura Viviani
Música
Compositor florentí.
Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche
Camillo Sbarbaro
Literatura italiana
Poeta italià.
Collaborador de La Voce i altres revistes literàries, combaté en la Primera Guerra Mundial La seva obra gira entorn de la solitud radical de l’home i la incapacitat de retenir la vida i la bellesa Entre els seus reculls destaquen Pianissimo 1914, Rimanenze 1955 i Primizie 1958 La seva prosa, consistent en texts breus de caràcter epigramàtic, reprèn la mateixa temàtica Liquidazioni 1928, Trucioli 1948, Fuochi fatui 1956, Scampoli 1960, etc
Giuseppe Prezzolini
Literatura italiana
Comunicació
Publicista i escriptor italià.
Fundà i dirigí amb Giovanni Papini les revistes literàries Leonardo i La Voce Després exercí de professor de literatura italiana als EUA, a la Columbia University, i organitzà la compilació de l’utilíssim Repertorio bibliografico di storia e della critica della letteratura italiana 1937-48 En collaboració amb G Papini escriví La cultura italiana i Vecchio e nuovo nazionalismo , i, posteriorment, Il sarto spirituale 1907, La vita di N Macchiavelli fiorentino Publicà també el Manifesto dei conservatori
Chico Buarque de Hollanda
Música
Cantant, músic i lletrista brasiler.
La seva obra, impregnada de compromís social i polític, el conduí a autoexiliar-se a Europa durant els seixanta Al principi dels setanta tornà al Brasil, on fou censurat i represaliat pel règim militar Autor de cançons clàssiques com A pesar de você i Tatuagem , la seva discografia és plena de títols ressenyables Construção 1971, Vida 1980, Chico Buarque 1984, Caetano e Chico juntos e ao vivo 1993, Não vai pasar 1993 i As cidades 1999 Com a escriptor, és autor de les novelles Estorvo 1991, Benjamim 1995 i Leite Derramado 2009, entre d’altres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina