Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Ja al final de la dècada del 1930, Vicens confirmava el seu interès creixent per la història més recent això, juntament amb el fet que, des del 1954, ensenyava història econòmica, feu que es plantegés que havia arribat el moment d’escriure sobre el s XIX No hi havia res important escrit sobre el vuit-cents català, «una fase de transició de la història de Catalunya, molt semblant a la del s XV», en paraules del mateix autor, si bé ara aquesta transició era un redreçament i no una davallada, de manera que la tasca encara estava per fer I, a…

El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d’estudiants, i dues d’eclesiàstics Fou dissolta en retre's la ciutat

L' Edda la descriu com una casa d’or, guarnida d’espases i trofeus, amb cinc-centes quaranta portes, amples per a poder-hi passar vuit-cents guerrers plegats a l’interior hi ha els trons dels dotze asos Cada nit els herois hi beuen l’aiguamel, servida per les valquíries

Exercí de metge La seva poesia és d’arrel tradicional, amb reflexos de Carner Publicà Els meus racons de Vic 1947, La finestra oberta 1954, Llaors i ofrenes 1956, Poemes de tarda 1964 i Secrets 1970 Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic 1962 i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents 1973

Pot ésser independent o constituir, al costat d’altres, una divisió Exemples de brigades independents són les de paracaigudistes, cavalleria, artilleria, etc La seva composició és quarter general, diversos batallons d’infanteria, un grup d’artilleria, una companyia de sapadors, una companyia de transmissions i un grup logístic Té un volum d’uns quatre o cinc mil homes i uns vuit-cents vehicles és comandada per un general de brigada

Doctor en ciències 1846 i en farmàcia 1846 Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i a l’Escola Industrial, que fundà 1850 i de la qual fou director Gràcies a les seves observacions meteorològiques realitzades durant una quarantena d’anys, hom coneix les variacions del clima de Barcelona des del començament del s XX Introduí la cristallografia geomètrica als Països Catalans Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona És considerat un dels científics catalans més notables del vuit-cents

De formació autodidàctica, s’interessà per temes històrics i artístics collaborà molts anys a El Dia , de Terrassa, i publicà obres com El poble de Sant Pere de Terrassa 1910, Terrassa, Historials i efemèrides 1929, Terrassencs del mil vuit-cents 1933, El catalanisme a Terrassa 1935, La industria tarrasense a través de los tiempos 1942, etc, que li valgueren el títol de cronista oficial de Terrassa Hom ha publicat pòstumament el dietari Terrassa 1936-1939 tres anys difícils de guerra civil 1972 Emprà sovint el pseudònim de B de la Galera

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán