Resultats de la cerca

S'anomena també moniliasi Segons la seva localització hom distingeix la candidiasi mucosa muguet , vulvovaginitis , balanopostitis , la candidiasi cutània a la regió anal en els nadons, o en la pell dels plecs —inguinal, axillar, interdigital, etc— en els adults, la candidiasi esofàgica o digestiva, la candidiasi urinària , etc La sèpsia candidiàsica representa la invasió sanguínia pel fong i és un quadre greu que pot donar abscessos a la retina o al pulmó i pot afectar també el cor endocarditis, l’os osteomielitis, la pell, els músculs, el cervell, les meninges meningitis i les…

La candidiasi és una infecció causada pel fong microscòpic Candida albicans , que origina alteracions diverses segons la localització que presenta inflamació als genitals vulvovaginitis en la dona i balanitis en l’home, muguet o inflamació de la mucosa de la boca, quilitis a la comissura dels llavis i intertrigen o inflamació dels plecs cutanis En general la candidiasi no es contagia, ja que el fong viu habitualment damunt la pell, a l’intestí o l’interior de la vagina La infecció es produeix quan hi ha circumstàncies que afavoreixen la proliferació de les càndides, com ara unes…

Definició Les candidiasis cutànio-mucoses, també anomenades moniliasis, són infeccions de la pell o de les mucoses degudes a fongs microscòpics del gènere Candida, que afecten predominantment les zones humides del cos i provoquen manifestacions molt diverses segons la localització Causes i incidència La candidiasi és causada per fongs microscòpics del gènere Candida, en general per l’espècie Candida al bicans Aquest fong es troba habitualment en la superfície de les mucoses, a l’interior del tub digestiu i a la vagina, sense causar molèsties Això no obstant, quan es donen les circumstàncies…

La diabetis mellitus provoca una sèrie de manifestacions característiques consegüents fonamentalment al defecte en la utilització orgànica de la glucosa derivada d’un dèficit en la producció d’insulina o de l’acció normal d’aquesta hormona Un signe típic de la malaltia és la poliúria o emissió de quantitats d’orina superiors al que es considera normal Aquesta alteració s’esdevé quan la glucèmia és superior als 180 mg/100 ml, ja que la glucosa filtrada al ronyó no pot ésser del tot reabsorbida i és eliminada per l’orina incorporant-hi aigua, de manera que es produeix força orina Donat cas que…