Resultats de la cerca

Debutà com a professional el 1996 Aconseguí, entre altres títols, el Masters d’Augusta 1997, 2001, 2002, 2005, 2019, el campionat de la Professional Golfers Association PGA 1999, 2000, 2006, 2007, l’Obert dels Estats Units 2000, 2002, 2008 i l’Obert Britànic 2000, 2005, 2006 Les tres victòries del 2000 en els tres torneigs del Grand Slam el convertiren en el més jove dels cinc golfistes que han aconseguit aquesta fita Llevat del 1998, el 2004 i el 2008, fou nomenat jugador de l’any de la PGA fins el 2009, any que anuncià la retirada de la competició arran d’un escàndol privat, però reprengué…

Mentre estudiava ciències polítiques, tingué una intensa activitat teatral universitària Entrà en el món del cinema interpretant papers secundaris a partir del 1972 Es donà a conèixer el 1979 amb The Onion Field i amb posterioritat protagonitzant Videodrome 1982, Salvador 1984 —nominat a l’Oscar—, Best Seller 1987, The Hard Way 1991, Diggstown 1992, The Gateway 1994, Stranger Things 1995, The Ghosts of Mississipi 1997, Kicked in the Head 1997, Contact 1997, Vampires 1998, Another Day in Paradise 1998, True Crime 1999, The Virgin Suicides 1999, Any Given Sunday 1999 i Race to Space 2000, entre…

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i refinat Entre els…

Hi participaren delegacions oficials de 44 estats Donà naixement a dues institucions de caràcter internacional el Fons Monetari Internacional i el Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament L’objecte essencial de la conferència fou d’evitar els desajusts monetaris que precediren la Segona Guerra Mundial i afavorir la tornada al multilateralisme dels pagaments Hom presentà dos plans, un de patrocinat per la delegació del Regne Unit, conegut per pla Keynes , i un altre de nord-americà, el pla White El primer, que fou rebutjat, propugnava la creació del bancor , la constitució d’una…