Resultats de la cerca

Entre els representants d’aquest estil destaquen, ultra els Xoriguera, Pde Ribera, NTomé i els Figueroa

Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo Tomás, el palau…

Josep de Xoriguera Barcelona s XVII exercí de tallista a Catalunya El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell Barcelona — Madrid 1682, escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule desaparegut de l’església de Montserrat 1674 Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom Churriguera Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera , que donà lloc al xoriguerisme Un altre fill, Joaquín Xoriguera…

Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…