Josep de Xoriguera (Barcelona s XVII) exercí de tallista a Catalunya. El seu fill Josep Simó Xoriguera i Elies dit el Vell (Barcelona? ? — Madrid 1682), escultor, fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule (desaparegut) de l’església de Montserrat (1674). Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom (Churriguera). Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins l’art barroc castellà. El més famós dels seus fills és l’arquitecte i escultor José Benito Xoriguera, que donà lloc al xoriguerisme. Un altre fill, Joaquín Xoriguera (o Churriguera) (Madrid 1674 — Salamanca? 1724), fou arquitecte. La seva obra és gairebé tota a Salamanca: es destaquen el Colegio de Calatrava (1717), que acabà el seu germà petit, Alberto, i una part del Colegio d’Anaya. Treballà també en la construcció de la catedral nova, la cúpula del creuer de la qual, feta en col·laboració amb A.García de Quiñones, fou destruïda pel terratrèmol del 1775. El fill petit, Alberto Xoriguera (o Churriguera) (Madrid 1676 — Orgaz? ~1750), també arquitecte, és autor de la magnífica Plaza Mayor de Salamanca, iniciada el 1728, llevat de la façana de l’ajuntament, obra d’A.García de Quiñones. Conclogué la façana de la catedral de Valladolid (1729), obra de Juan de Herrera.