Resultats de la cerca

Quan tenia tretze anys entrà a treballar al Folies Bergère, local que abandonà el 1914 per ingressar a la companyia del teatre Gaîté-Lyrique L’any 1915 era al Théâtre du Palais-Royal, on actuà en diverses revistes i on fou descoberta per l’actor, director escènic i escriptor Sacha Guitry, a la companyia del qual s’uní el 1916 i amb qui es casà el 1919 Fins el 1932 -any del seu divorci- interpretà alguns papers en operetes franceses Posteriorment aparegué amb el nom d’Hortense Schneider en pellícules musicals -com ara La dama de les camèlies A Gance i F Rivers 1934- al costat del seu segon…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1908 debutà al Teatre de l’Òpera amb Guillem Tell , de G Rossini Aviat hi fou contractada per a interpretar diversos personatges d’òperes de G Verdi, R Wagner, J Massenet i Ch Gounod Es destacà especialment en la Margarida de Faust , fins al punt d’esdevenir una intèrpret de referència per a aquest personatge, que representà de nou el 1934 amb motiu de la funció número 2000 de l’obra de Gounod a l’Òpera de París Simultaniejà les seves actuacions a l’Òpera de París amb collaboracions a l’Òpera Còmica, on, a partir del 1921, cantà òperes de G…

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de Musicologia de…

A nou anys d’edat guanyà el primer premi en un concurs per a nens prodigis A tretze anys fou guardonada amb el primer premi de piano al Conservatori de París, i també amb els de contrapunt i fuga El 1911 debutà amb el director C Chevillard i l’Orquestra dels Concerts Lamoureux i poc temps després tocà amb l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Contribuí decisivament a la difusió del Concert per a piano en sol M de M Ravel, que interpretà més de cent vegades Pau Casals, amb qui actuà en diverses ocasions, la convidà al Festival de Prada de Conflent Interpretà la integral de les sonates per…

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2 i Structures…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Londres per ampliar la seva formació El 1960 debutà amb un concert a la capital britànica i el 1965 es presentà al Covent Garden amb The Rape of Lucretia , de B Britten Posteriorment s’incorporà a la companyia d’aquest teatre londinenc Interpretà amb gran èxit el paper d’Octavian El cavaller de la rosa a Chicago 1972, paper que repetí al Metropolitan de Nova York 1973 i a l’Òpera de París 1976, abans d’enregistrar-lo sota la direcció de G Solti El 1974 actuà al Festival de Bayreuth, on tornà en temporades…

És autora de La palombe 1947, Jep le trabucaire 1951, Rencontre à Grenade 1956 i Les griffes du destin 1959, que foren premiades per l’Académie Française

Les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell i Shelley McNamara, de l'estudi Grafton Architects, són declarades guanyadores del premi Pritzker d'arquitectura en l'edició del 2020

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans

Procedent de la realització de cinema de consum, amb una obra integrada per comèdies populistes com Les Bronzés 1978 o pellícules d’acció com Les spécialistes 1985, començà a gaudir del reconeixement de la crítica després d’adaptar Georges Simenon a Monsieur Hire 1988 La seva trajectòria posterior fou eclèctica, i canvià sovint d’estil i de gènere Realitzà, entre d’altres, Le mari de la coiffeuse 1990, Tango 1993, Le parfum d’Yvonne 1994, Les grands ducs 1996, Ridicule 1996, Une chance sur deux 1998, La fille sur le pont 1998, La veuve de Saint-Pierre 2000, L’homme du train 2002…