Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
zostera
Botànica
Gènere d’herbes perennes aquàtiques, submergides, de la família de les potamogetonàcies, de fulles dístiques i linears, de flors unisexuals, aclamídies, hidrògames, agrupades en espàdixs, i de fruits generalment en núcula.
Comprèn unes 6 espècies, que habiten aigües marines somes
alga de mar
Alimentació
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles llargues que poden arribar a fer un metre i molt estretes; flors masculines i femenines arrenglerades en un espàdix linear.
Viu als fons marins litorals, i sovint, com el nom vulgar ja indica, hom la pren per una alga
algueró
Botànica
Planta fanerògama herbàcia, de la família de les potamogetonàcies, de fulles linears i flors masculines i femenines agrupades en un espàdix pla.
Viu als fons marins litorals
potamogetonàcies
Botànica
Família d’helobials constituïda per plantes herbàcies aquàtiques, submergides o flotants, de fulles simples, de flors petites, verdoses, unisexuals o hermafrodites, aclamídies o amb un periant d’origen estaminal, reunides en espigues o en espàdixs, i de fruits normalment en núcula o en drupa.
Comprèn unes 120 espècies, d’aigua dolça i salada Potamogetonàcies més destacades Cymodocea nodosa cimodocea , algueró Posidonia sp posidònia Posidonia oceanica altina , alga de vidriers Potamogeton sp potamogèton Zostera sp zosteraZostera marina alga de mar Zostera nana algueró
alguer
Geobotànica
Herbassar de fanerògames marines.
És integrat sobretot per plantes dels gèneres Cymodocea cimodocea, Posidonia altina i Zostera algueró, i sol ocupar els fons litorals situats entre 10 i 30 m de profunditat, aproximadament, immediats a la línia de la costa
Les zosteràcies
Constitueixen una família d’herbes graminoides que comprèn tres gèneres amb una vintena d’espècies, pròpies de les aigües costaneres de totes les mars temperades dels dos hemisferis A la Mediterrània, sobre fons sorrencs o llimosos i a uns 10 m de profunditat, s’hi fa l’alga de mar o algueró, del gènere Zostera , amb les fulles estretament linears i embeinadores, que de vegades poden ser molt llargues El moviment de les onades les amuntega a les platges on es descomponen, i en alguns llocs les recullen per utilitzar-les com a fertilitzant Les flors es disposen en un espàdix…
serpeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels singnatiformes, de la família dels singnàtids, de cos molt allargat (d’uns 20 a 25 cm), sense aletes pectorals, abdominals, anal, ni caudal, amb uns 30 anells al tronc i amb l’aleta dorsal sobre 10-11 d’aquests anells.
El musell representa, més o menys, la meitat de la longitud del cap És de color verd grisenc o verd d’oliva uniforme Habita als fons sorrencs poc profunds, en zones de poca salinitat, envaïdes de vegetació herbàcia com praderies de Posidomia i Zostera , de la qual es nodreix És comuna a la Mediterrània
bentos marí
Aspecte del bentos marí, amb una esponja, un dels animals més abundants
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Bentos que ocupa tot el fons marí, des de la costa fins a les grans profunditats oceàniques.
La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les condicions de l’…
Les posidoniàcies
Posidoniàcies 1 Alga dels vidriers Posidonia oceanica a aspecte general x 0,5 b detall de la inflorescència x 3 c els tres estams amb les anteres sèssils que envolten l’únic pistil x 5 d detall de l’estam amb el connectiu en forma d’apèndix alat x 5 Eugeni Sierra La família de les posidonàcies és pròpia de les aigües de la Mediterrània i del S d’Austràlia presenta un sol gènere i tres espècies, una de les quals és l’alga dels vidriers Posidonia oceanica molt abundant a les nostres costes Es troba en substrats predominantment sorrencs, formant extenses praderies submarines, de vegades a…
La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla
Vista del litoral rocós del cap de Santes Creus Anna Motis La costa entre l’Ametlla i l’Ampolla 212, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Ametlla de Mar i l’Ampolla s’estén una de les darreres zones costaneres del Principat que encara conserva una bona part de la bellesa encisadora del litoral mediterrani Hi predomina la costa de tipus erosiu, caracteritzada per l’abundància de penya-segats no gaire alts però prou espectaculars, com ara els de cap Roig Les cales codoloses són freqüents Santes Creus, cala Pi, etc, especialment al nord per…