Resultats de la cerca

Es donà a conèixer a Roma amb la seva òpera Quinto Fabio 1738 Hom en conserva dos Stabat Mater , l’òpera Giunio Bruto 1748 i l’òpera còmica Il governatore 1747 Introduí fragments concertants en les òperes còmiques També escriví cantates, àries i duos

Actuà a Roma a partir del 1619 Publicà diversos madrigals, àries, misses i salms a diferents veus Autor de diverses obres escèniques imitades de les òperes florentines, com Il Sant'Alessio 1634, amb fragments monòdics que alternen amb uns altres de corals i instrumentals

Fou organista de la catedral de Königsberg 1630 És autor de vuit colleccions d’àries o lieder 1638-50 a una o més veus, amb poemes seus i de Simon Dach Fou un dels creadors del lied alemany modern, i el qui introduí a Alemanya la monodia italiana amb el baix continu

La seva tècnica féu que des del 1873 fins al 1848 triomfés a tot Europa Malgrat que els seus contemporanis el consideressin un pianista comparable a Liszt, el seu èxit restà limitat a Itàlia, França i l’Amèrica del Nord De les seves obres pianístiques destaquen les fantasies sobre àries d’òpera

Músic de cambra de Frederic II de Prússia des del 1736, organitzà el teatre d’òpera de Berlín, que inaugurà amb Cesare e Cleopatra 1742 Identificat amb l’estil italià obertures, recitatius, àries de capo , escriví òperes, com Polydorus 1728, Artaserse 1743, Demofoonte 1746 i Montezuma 1755, oratoris com el pòstum Der Tod Jesu ‘La mort de Jesús’, 1760, simfonies, concerts, etc

Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries

El seu nom real era Dario Corelli Format a Milà, debutà el 1951 al festival de Spoleto, en Carmen La calidesa i brillantor de la seva veu el convertiren en un dels tenors principals del seu temps Cantà regularment a la Scala de Milà del 1954 al 1970 i sovint al Metropolitan de Nova York A Barcelona es presentà el 1961 Es retirà pràcticament el 1975 Enregistrà òperes completes i diversos recitals d’àries

La seva obra reflecteix sobretot la vida militar, a la qual pertangué, i la de l’alta burgesia del seu país Amb una tècnica molt acurada, escriví prosa amena i obres teatrals de molta repercussió Destaquen els contes Der Herr von Paris ‘El cavaller de París’, 1936 i Der Baron Bagge ‘El baró Bagge’, 1936, com també la novella Mars im Widder ‘Mars a Àries’, 1941 Fou president del PEN-Club austríac 1969-72

Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics

Es llicencià en lletres i en dret i exercí la carrera d’advocat La seva lírica és influïda per Riba i López-Picó Publicà La vida nua 1921, Boires i estrelles 1948 d’arrel parnassiana, Poema de l’amor i Eva 1950, Somni de la vida eterna 1952, L’íntim combat 1953, Camps Elisis 1954, Beatituds 1955, Missatge de les roses 1956, Sota el signe d’Àries 1958, Rèquiem per a Carles Riba 1960, Salms 1966 i Escala de Jacob 1967