Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Vinfaro
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat
vall del Secà
© Fototeca.cat
Vall del Segrià que es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’W fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre.
Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà o pantà d'Utxesa, abans d’arribar al seu collector natural
barranc de Burgebut
Barranc
Afluent del Segre per l’esquerra dins el terme d’Aitona (Segrià); en travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut
.
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
vall Major
Vall
Curs d’aigua intermitent, afluent de l’Ebre per l’esquerra, que es forma als contraforts W de serra de la Llena, dins el terme de la Granadella (Garrigues), i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans (Segrià) i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.
la Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…
Alcanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-orientals es troben…
Aspa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…
Almatret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…
els Alamús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d’Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d’Urgell en dos sectors El de ponent 12,43 km 2 es troba al límit amb el municipi de Lleida a l’W, amb el de Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell al N i a l’E, i amb el de Torregrossa, també de la comarca del Pla d’Urgell, al S, i comprèn el poble dels Alamús, cap del municipi El de llevant, limitat també pel terme de Bell-lloc d’Urgell a l’W i al N, i pel de Torregrossa al S i a l’E, és centrat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina