Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
trasplantació
Medicina
Operació de trasplantar un òrgan o un teixit.
La trasplantació pot ésser dins un mateix individu autotrasplantació , entre dos bessons univitellins isotrasplantació i entre individus de la mateixa espècie homotrasplantació o d’espècies diferents heterotrasplantació Les autotrasplantacions i les isotrasplantacions no presenten cap altre problema que el de la tècnica quirúrgica, i no són rebutjades Per contra, les homotrasplantacions, i sobretot les heterotrasplantacions, presenten greus problemes de rebuig, deguts a la incompetència immunològica dels teixits del donador i del receptor Actualment, gràcies als últims avenços de la…
estoma
Medicina
Obertura, establerta mitjançant mètodes quirúrgics, d’un òrgan balmat a l’exterior o a un altre òrgan.
perfusió
Medicina
Circulació artificial en un òrgan d’un líquid de composició apropiada per a mantenir les funcions del dit òrgan.
Acadèmia de Sant Tomàs
Medicina
Institució fundada a Barcelona pel bisbe Urquinaona l’any 1879 com a acadèmia de caràcter filosoficomèdic.
Fou un dels orígens de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià La revista El sentido católico de las ciencias médicas , dirigida per Joaquim Cil i Borés, en fou l’òrgan d’expressió
angiomiolipoma
Medicina
Neoplàsia benigna constituïda per diversos elements del teixit connectiu: greix, vasos neoformats, musculatura llisa i teixit adipós en proporció variable.
Pot presentar-se en qualsevol òrgan, però el ronyó és el més freqüent S'arriba al diagnòstic mitjançant proves d’imatge com el TAC i l’ecografia Quan assoleixen dimensions importants presenten el perill d’hemorràgia, provocada per qualsevol traumatisme mínim, i se n'aconsella l’extirpació
trofisme
Medicina
Estat de vitalitat d’un teixit o un òrgan.
Depèn de l’estat nutricional general de l’individu, de la seva circulació sanguínia un teixit amb trastorns vasculars tindrà un mal trofisme malgrat que l’estat nutricional de la persona sigui bo i de l’absència de malaltia En alguns territoris anatòmics, també hi influeix el bon funcionament del sistema nerviós
Acadèmia d’Higiene de Catalunya
Medicina
Institució fundada l’any 1887 per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social.
S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta