Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
Adolf Giné Sala
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista i dirigent esportiu.
S’inicià el 1964 a la Penya Ciclista Baix Ebre i, posteriorment, passà pel Ferrys i el Club de Joves de Tarragona –com a juvenil– i el Cife de Reus, com a amateur Guanyà el Trofeu Corpus 1970 i la cursa preolímpica de Manacor 1972 En pista, el 1970 fou segon al Campionat de Catalunya de velocitat i persecució i guanyà el Trofeu Intervelòdroms amb l’Esport Ciclista Mataró El 1974 patentà un prototipus de dues bicicletes conjuntades, juntament amb la família Canals de Mallorca L’any 1979 assolí el títol de director esportiu i dirigí els equips del Club Ciclista Tortosa A partir del 1988…
Adolf Garcia Planas
Rugbi
Jugador de rugbi.
Començà a jugar als juvenils del CN Poble Nou, club al qual pertanyé fins als trenta anys Ocupava les posicions de darrere i de tres quarts centre Després fitxà pel CN Montjuïc, on jugà tres temporades més abans de retirar-se Fou un cop internacional absolut, dos sub-23 i un juvenil Amb el Poble Nou arribà a ser subcampió d’Espanya juvenil
Adolf Espinal Fígols
Ciclisme
Ciclista, tècnic i dirigent de ciclisme.
Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club
Karl Adolf Agardh
Botànica
Matemàtiques
Botànic i matemàtic suec.
Fou el primer a fer una descripció general de les diatomees Abandonà el seu treball científic quan fou nomenat bisbe de Karlstad
Adolf Eugen Fick
Metge alemany.
Doctorat a Marburg 1851, fou professor a les universitats de Zuric 1852 i Würzburg 1868, i descobrí les lleis de difusió, anomenades també lleis de Fick Entre les seves obres es destaquen Die medizinische Physik ‘La física mèdica’, 1856 i Untersuchungen über elektrischen Nervenreizung ‘Investigacions sobre l’excitació nerviosa per electricitat’, 1864
Adolf d’Espié
Història
Literatura
Política
Polític i novel·lista (prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire
).
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta
Adolf von Menzel
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i gravador alemany.
Conreà la pintura de petit format a l’oli sobre cartó o a l’aiguada l’excessiu detallisme de la seva tècnica féu esdevenir freda la seva pintura Com a gravador féu la sèrie de litografies Pelegrinatges d’un artista 1833 i la illustració de la Geschichte Friedrichs des Grossen ‘Història de Frederic el Gran’, 1840-42 A partir del 1850 féu vuit grans pintures sobre la vida d’aquest rei, entre les quals es destaquen El sopar a Sans-Souci 1850 i Concert a Sans-Souci 1852, ambdues al Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín L’obra El laminador 1875 al mateix museu el fa considerar com…
Adolf Zerkowitz Schlesinger
Fotografia
Fotògraf.
La seva família s’establí a Barcelona el 1914 S'especialitzà en la realització i l’edició de postals que oferien visions panoràmiques de ciutats, paisatges i monuments, especialment de Barcelona Posà a punt noves tècniques La seva tasca ha estat continuada pel seu fill Alfred Zerkowitz Barcelona 1933
Johannes Adolf Wislicenus
Química
Químic alemany.
Membre de la Royal Society i professor a diverses universitats alemanyes i suïsses, féu recerques fonamentals en l’isomerisme cis-trans , les cetones i els alquils i formulà la teoria del carboni tetraèdric
Adolf Gustav Vigeland
Escultura
Escultor noruec.
Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una…