Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Agullent
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, estès des del vessant septentrional de la serra d’Agullent
als turons que separen les aigües dels rius Clariano i d’Albaida.
El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des del 1930 La vila 2 259 h…
serra d’Agullent
Serra
Zona muntanyosa d’Alcoi, estesa d’E a W, amb una longitud d’uns 11 a 12 km, entre el port d’Albaida i el riu Clariano.
És el límit entre la Vall d’Albaida i el Comtat El punt culminant és la Covalta 889 m, prop del port d’Albaida
Sant Vicent d’Agullent
Santuari
Santuari del municipi d’Agullent (Vall d’Albaida), al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer 1455, arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del s XV, i dues pintures de Segrelles Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes dites fogueretes en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila Més avall hi ha una capella, de la segona meitat…
Benissoda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Comtat.
El sector sud del terme és accidentat per la serra d’Agullent El riu de Baladrar i el barranc de Benissoda drenen el terme, i un petit pantà regula el regatge local A la part de la serra d’Agullent hi ha pinedes i matollars Hom conrea 46 ha de regadiu, que produeix principalment cereals i hortalisses, arbres fruiters i conreus associats Al secà, que s’estén per les feixes esglaonades, hi ha sobretot oliveres, garrofers i vinya, a més de cereals i llegums El 83% de la terra conreada és explotat pels propietaris, la resta per parcers La població es doblà al llarg del s…
Vicent Cuenca i Pardo
Arquitectura
Arquitecte titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1801).
Succeí el seu pare, Francesc Cuenca , com a mestre de l’obra de la collegiata de Xàtiva Intervingué en diverses obres, o les efectuà, a Xàtiva, Sueca, Utiel, Agullent, Xixona, i també a Gijón Professà al convent de franciscans de Xàtiva 1784
riu d’Albaida
Riu
Riu de la zona central del País Valencià, afluent, per la dreta, del Xúquer.
Neix dins el terme municipal d’Albaida, al vessant septentrional de l’alineació muntanyosa de Benicadell i la serra d’Agullent, sota el port d’Albaida, de la conjunció de l’aigua de sis fonts, la més important de les quals és la font del Port dins el mateix terme municipal rep els barrancs de Iunda, de Graner i d’Agullent Dins la mateixa Vall d’Albaida, a Montaverner, rep, per l’esquerra, les aigües del riu d’Ontinyent o Clariano, el més important de la comarca i, aigua avall, per la dreta, els barrancs de Micena i de Torrella seguint cap al N, abandona aquesta vall…
governació de Xàtiva
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva o de Sant Felip Comprenia la Costera excepte la vall de Montesa, la Vall d’Albaida excepte l’Alforí i Agullent, la Valldigna, un sector de la Safor Xeraco, Xeresa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet, Palma, Almiserà, Ador, Alfauir i un sector de la Ribera Alta l’Énova, Sant Joan de l’Énova, la Pobla Llarga, Senyera, Castelló de la Ribera, Rafelguaraf, Manuel Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
riu Clariano
Riu
Afluent, per l’esquerra,del riu d’Albaida.
La capçalera rep aigües des dels contraforts nord-occidentals de la serra de Mariola, a llevant, i des de la serra d’Ontinyent, a ponent, dins la vall de Bocairent, la qual ha estat capturada parcialment, a la capçalera del Vinalopó i travessant el seu límit septentrional les serres d’Ontinyent i d’Agullent, pel congost de l’Infern El curs mitjà s’estén pels glacis de la vall d’Albaida i rega l’horta d’Ontinyent, Aielo de Malferit, l’Olleria i Montaverner, on desguassa al seu collector
la Vall d’Albaida
Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva; cap de comarca, Ontinyent.
Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud…
Gaspar Blai Arbuixec
Literatura catalana
Cristianisme
Predicador i poeta.
Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, de poesies en llatí i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció, deixà inèdits dos volums de sermons El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb composicions en llatí, castellà i català