Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
la Llitera
Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra dela Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació…
arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…
parc natural de l’Albufera
Zona declarada protegida el 1986 pel Consell de la Generalitat Valenciana.
La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, dela Devesa de l’Albufera i dela marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, AlbalatdelaRibera, Algemesí i Cullera
el País Valencià
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…