Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
Alberti
Família florentina que als s. XIV i XV lluità contra els Albizzi, caps del govern oligàrquic, a causa de llur tendència popular.
Els seus membres crearen diverses companyies comercials i bancàries El director de la més important l’anomenada dels Alberti Antichi, Nicolò di Jacopo degli Alberti mort el 1377, després d’una estada a la filial d’Avinyó la companyia esdevingué aleshores banca de la Seu Apostòlica, retornà a Florència i fou nomenat gonfanoner després de la victòria sobre Pisa afavorí molt el comerç florentí pel tractat del 1369 aconseguí el lliure accés de la navegació florentina per Porto Pisano A ell també fou deguda la construcció del palau del Paradiso Un altre membre, Benedetto…
albertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al patacó, moneda dels Països Baixos feta encunyar al començament del s XVII pels arxiducs d’Àustria, Albert i Isabel.
Domenico Alberti
Música
Compositor, cantant i clavecinista italià, deixeble d’Antonio Lotti.
Escriví òperes, cantates, motets i 36 sonates de clavecí en les quals fa molt d’ús del dibuix musical que porta el seu nom, el baix d'Alberti
Domenico Alberti
Música
Compositor, clavecinista i cantant italià.
La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments
Arnau Albertí
Literatura catalana
Lul·lista.
Feu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n’obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio noua siue commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l’ Ars magna de Llull
Rafael Albertí
Cristianisme
Canonge de Ciutat de Mallorca des del 1585.
Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca 1601
Maria Alberti
Pintura
Pintora alemanya.
Cunyada de Ludwig Tieck i amiga de Novalis Influí sobre el moviment romàntic del seu país, especialment sobre el pintor Philipp Otto Runge Posteriorment es convertí al catolicisme i entrà al convent de Barmherzigen, a Münster, Westfàlia, on es conserven gairebé totes les seves obres Per aquest motiu la seva personalitat restà pràcticament oblidada
Arnau Albertí
Cristianisme
Teòleg.
Féu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n'obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio nova sive commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l' Ars magna de Llull
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello
© AVUI
Literatura
Teatre
Poeta, dramaturg i prosista andalús.
Amb els estudis de batxillerat inacabats, es traslladà amb la família a Madrid 1917, on, atret per la pintura, féu diverses exposicions A partir dels 19 anys, però, s’anà decantant, cada cop més, per la poesia i acabà per abandonar la pintura Amb Marinero en tierra 1925, format en part per poemes publicats a revistes literàries, obtingué el Premi Nacional de Literatura i inicià una lírica de poesia popular molt reelaborada, amb influència de Juan Ramón Jiménez, que comprèn La amante 1926 i El alba del alhelí 1927 Amb Cal y Canto 1929 participà en els afanys neogongoristes de la seva generació…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina