Resultats de la cerca

Representa la Societat de Caçadors Albons-Viladamat en les competicions Guanyà tres Campionats de Catalunya de caça pràctica o gos de mostra, en categoria britànics, amb els gossos Toby del Camp de Llíria 2007, 2008 i Urdos de Coucareille 2009 Obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2007 El mateix any, fou subcampió d’Espanya i sisè del món en l’especialitat de Sant Hubert La major part dels seus èxits en aquesta especialitat els aconseguí amb el pòinter Anda de la Plana d’Albons

El 1967 ingressà a l’Escola Massana de Barcelona i el 1968 al Cercle Artístic de Sant Lluc Després de fer estades a París, on estudià a l’École Superieure de Dessin et Peinture, el 1970 tornà a Barcelona i començà a treballar en un estudi propi El 1973 pintà murals al fresc al monestir de Sant Cugat del Vallès, en el si de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània d’aquesta població El 1976 fixà la residència a Albons El 1975 incorporà el gravat a la seva obra El 1977 realitzà treballs en ceràmica amb torn i murals en gres, i el 1981 feu sèries d’escultures de bronze…

Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622

Es llicencià a Barcelona el 1886 Des del 1900 pertangué a l’Hospital del Sagrat Cor, on realitzà tota la labor científica, especialment sobre malalties infeccioses Arribà a ésser director de la Policlínica i cap dels serveis de medicina general Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques 1914-16 i del Vuitè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1834 Fou el primer president del Sindicat de Metges de Catalunya 1920

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els…