Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Niceto Alcalá Zamora y Torres
El president de la República, Alcalá Zamora, a la signatura de la Llei de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i jurista.
Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment 1917 i de guerra 1922 El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití octubre, però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora i…
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros Relleu de la Universitat d’Alcalá
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Estudià a Alcalá, Salamanca i Roma, i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Sigüenza 1480-84 L’any 1484 ingressà al convent de franciscans de Toledo, on romangué vuit anys Amb motiu de la conquesta de Granada 1492 i el nomenament de fra Hernando de Talavera com a arquebisbe de l’esmentada diòcesi, restà vacant el càrrec de confessor de la reina Isabel Per recomanació del cardenal Mendoza, Isabel designà Cisneros com a confessor Provincial dels franciscans i arquebisbe de Toledo a partir del 1495, impulsà la tasca reformista per restablir la puresa de l’orde de Sant Francesc i per frenar…
William McKinley
William McKinley
© Universidad de Alcalá
Història
Política
Polític nord-americà.
Representant republicà al Congrés 1877-91, féu aprovar un aranzel proteccionista 1890 Governador d’Ohio 1892-96, fent-li costat el financer Marcus A Hauna fou elegit president dels EUA 1897-1901 Inicià una política imperialista annexió de les Hawaii i, després de la guerra Hispano-nord-americana 1898, de Puerto Rico, les Filipines, Guam i Cuba Fou assassinat per l’anarquista Leon Czolgosz
Manuel Azaña y Díaz
Manuel Azaña y Díaz
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor castellà.
Fill d’una família benestant, estudià al collegi dels agustins d’El Escorial el 1900 es doctorà en dret a la Universitat de Madrid Fou, per oposició, alt funcionari de la Direcció General de Registres, i exercí els càrrecs de secretari de l’Institut de Dret Comparat i de secretari de l’Ateneu de Madrid 1913-19, del qual fou elegit president el 1930 El 1911, una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis li permeté de realitzar el seu primer viatge a França, la vida política i intellectual de la qual arribà a conèixer profundament, cosa palesa ja en el seu primer llibre Estudios de política…
Adolfo Suárez González
Adolfo Suárez González
© Universidad de Alcalá
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret a Madrid, prestà serveis a la Delegación Nacional de Provincias 1958-64 Fou cap del Gabinete Técnico de la Vicesecretaría General del Movimiento i director del Gabinete Jurídico de la Delegación Nacional de Juventudes Posteriorment esdevingué secretari general de Televisión Española i, més tard, director de la primera cadena de l’emissora Nomenat governador civil de Segòvia 1968, després fou director general de Radiodifusión y Televisión 1969-73 Al març del 1975 ocupà la vicesecretaria general del Movimiento i, al desembre següent, la secretaria general Designat president…
Carlos Arias Navarro
Carlos Arias Navarro
© Universidad de Alcalá
Història
Política
Polític castellà.
Havent actuat com a fiscal en la repressió nacionalista durant la guerra civil, i des del 1944 com a governador de diverses províncies, fou director general de seguretat 1957-65 i alcalde de Madrid 1965-73 Ministre de la governació 1973 amb l’almirall Carrero Blanco, després de la mort d’aquest el substituí en la presidència del govern gener 1974, des d’on volgué promoure una tímida obertura política que no modifiqués les estructures del règim franquista El rei Joan Carles I el ratificà en el càrrec el 1975, però, incapaç de vèncer la resistència dels sectors immobilistes i de satisfer les…
James Addison Baker
James Addison Baker
© Universidad de Alcalá
Política
Jurista i polític nord-americà.
Completats els estudis de dret a les universitats de Princeton i de Texas, el 1976 esdevingué un dels més íntims collaboradors de George Bush i prestà una valuosa ajuda a Gerald Ford Els anys 1980-85 es convertí en cap de la Casa Blanca i de les seves finances, i en aquest aspecte prestà una notable ajuda a la política de Reagan Després de l’elecció de Bush a la presidència dels EUA, li foren confiades missions diplomàtiques i de política exterior, tasca en la qual fou successor de Georga Shultz Baker sostingué converses amb els jueus i defensà els punts de vista dels palestins sobre els…
Derecha Liberal Republicana
Política
Grup polític constituït a Madrid pel maig del 1930 per N. Alcalá Zamora, M. Maura, R. Sánchez Guerra i d’altres amb la intenció d’incorporar la dreta espanyola a un possible nou règim republicà.
El grup, després d’aconseguir l’ingrés de polítics importants com S Alba i J Chapaprieta els primers mesos de la República, es desfeu posteriorment en separar-se Alcalá Zamora i Maura El mateix mes de maig del 1930 fou organitzada la secció catalana o Dreta Liberal Republicana de Catalunya
Miquel Estellers
Història
Política
Dirigent agermanat.
Síndic de l’ofici de fusters D’una gran capacitat demagògica, durant la guerra de les Germanies, fou enviat a Ontinyent pel maig del 1521, per reunir forces davant la imminència d’un enfrontament armat Visità també amb èxit Oriola, Alacant, Alcoi i Biar Nomenat capità de l’exèrcit agermanat del nord, conquerí fàcilment el castell de Morvedre i intentà, infructuosament, la incorporació d’Onda i Morella a la Germania Ocupat en el saqueig de Benicarló, les Coves de Vinromà i Alcalà de Xivert, féu possible la reacció de les tropes del duc de Sogorb, per les quals fou derrotat…
Jaume Aiguader i Miró
M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…