Resultats de la cerca

Catedràtic a les universitats d’Alger 1927 i de la Sorbona 1945, és autor d’una Histoire de l’Espagne musulmane 1944, que arriba fins el 1031, i d’importants articles sobre la història andalusina posterior Revisà el catàleg de manuscrits àrabs d’El Escorial i el continuà

Succeí la seva cosina Ranavalona II quan França acabava d’ocupar Tamatave Pel tractat del 1885 cedí a aquesta potència la direcció exterior del regne i el 1895 acceptà el protectorat francès Acusada de conspirar, fou destronada i deportada a Alger 1897

Fou nomenat almirall l’any 1929 Comandant en cap de la flota des del 1939, collaborà amb el govern de Pétain i fou nomenat ministre de marina i vicepresident del govern 1941-42 facilità diversos avantatges als alemanys, però aquests l’obligaren a dimitir Es traslladà a Alger, on, a l’arribada dels nord-americans, acceptà el càrrec de comandant en cap de les forces franceses lliures del nord d’Àfrica novembre del 1942 Poc temps després morí assassinat

Segon marquès de la Romana, pare de Pere, Joan, Josep i Maria Caro i Sureda El 1733 ingressà a la marina de guerra i lluità en l’expedició a Itàlia de l’infant Felip 1743-45 Passà a l’exèrcit de terra i fou governador de Palma Mallorca, on intervingué en les disputes lullianes del seu temps És autor d’un pla de la ciutat de Maó i d’estudis de física i química Morí en l’assalt a la ciutat d’Alger Pel seu matrimoni amb Maria Sureda havia esdevingut un dels grans latifundistes de Mallorca

Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre

Fill de pagesos pobres, estudià i exercí de mestre, i des del 1955 actuà clandestinament a Algèria contra el govern francès El 1962, i dins el bureau polític de Tilimsen, preparà la revolta militar que conduí Ahmed Ben Bella al poder Esdevingué ministre de defensa 1963 i vicepresident del govern 1963 El 1965 dirigí el cop d’estat militar que enderrocà el president Ben Bella A partir d’aleshores presidí el consell de la revolució Seguí una orientació política basada en el socialisme i en el nacionalisme àrab, la qual cosa el portà a adoptar una actitud antisionista i antiimperialista militant

De religió musulmana, els cristians el feren presoner, i fou esclau del lloctinent de Mallorca Hug Berard Adoctrinat pel canonge Joan Salvador Abrines, rebé el baptisme el 1607 Felip II de Castella i els jurats mallorquins li encarregaren una missió davant del rei del Cuco, a la regió muntanyosa d’Algèria Juntament amb el seu company Pere Roca, fou sorprès pels algerins, que el condemnaren a mort i el crucificaren

Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs Prengué part en diverses expedicions a Alger i a Melilla i en el blocatge de Gibraltar, la conquesta de Menorca i el bombardeig d’Alger 1784, i fou ascendit a tinent de navili Manà el Sant Blai en les operacions navals contra la República Francesa 1794 i fou ascendit a capità Fou comandant de…

De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra…

Després de la conquesta d’Alger 1830 pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir Installà la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França 1832-47 amb sort desigual El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger pau de Tafna, però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly 1844, i tres anys després es lliurà als francesos Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat,…