Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Altea
Vista d’Altea (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa en una estreta plana litoral del vessant de les serres bètiques valencianes.
Pel N tanca el terme la serra de Bèrnia 1128 m, tallada per la imponent fenedura del Mascarat —que aprofita la carretera— i que mor a la costa en el morro del Toix La resta del municipi és baixa, accidentada per nombrosos turons, presidida des de l’aiguabarreig pels rius Guadalest i d’Algar Al litoral es troben diverses platges elevades plistocèniques i un aflorament volcànic al cap Negret Els perills de la mar no deixaren prosperar gaire la població fins ben avançat el segle XVII 2000 h, que al final del segle següent passaren a 4800 Al llarg del segle XIX i fins el 1960 la població s’…
Altea
Mitologia
Muller d’Eneu, rei del Calidó i mare de Meleagre; es penjà després d’haver causat voluntàriament la mort del seu fill.
Altea la Vella
Llogaret
Llogaret del municipi d’Altea (Marina Baixa) situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia.
Hi passa la carretera de l’Olla a Callosa d’en Sarrià Una font d’aigua mineromedicinal de propietats diürètiques fou el motiu d’un projecte de construcció d’un balneari L’església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d’Altea, ha estat erigida en parròquia
Albalat d’Altea
Història
Antiga alqueria del municipi d’Altea (Marina Baixa).
És esmentada ja el 1272
Torre d’Altea
Despoblat
Despoblat del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), proper a Micleta, esmentat al s XVI.
comtat d’Altea
Història
Títol concedit el 1920 al diputat a corts per Pego (Marina Alta) i subsecretari del ministeri del treball, Josep Jorro i Miranda.
la Serra d’Altea
Urbanització
Urbanització del municipi d’Altea (Marina Baixa), situada al N del terme, amb població majoritàriament procedent dels països del centre d’Europa.
la Foia d’Altea la Vella
Caseria
Caseria del municipi d’Altea (Marina Baixa), a l’est d’Altea la Vella.
Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea
Els aliats desembarquen a Barcelona i a Altea Tropes angleses i camperols de la comarca valenciana de la Marina prenen Dénia i proclamen l’arxiduc Carles rei de Valéncia
malví
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 2 m d’alt, coberta d’un toment gris; és de fulles ovatotriangulars i de flors de color rosa o d’un lila pàl·lid.
Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví