Resultats de la cerca

Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…

Situat a la regió del N, comprèn el curs mitjà del riu Amazones, del qual rep el nom, des de Colòmbia i el Perú, a l’W, fins a l’estat de Pará, a l’E Aquest estat, el més gran del país, és, amb excepció d’un petit sector muntanyós al N serres d’Imeri i de Tapirapeco, últims ramals del massís de les Guaianes, una immensa plana alluvial, coberta d’una vegetació luxuriant i lleugerament inclinada vers la depressió de l’Amazones, riu que travessa l’estat transversalment i que, juntament amb els seus afluents Madeira, Purus, Juruá, Putumayo, Japurá, Rio Negro, entre els…

La capital és Chachapoyas 19 743 h 1972

És el centre comercial més important de l’Amazònia i el primer port fluvial de l’Amazones Hi ha refineries de petroli i aeroport Fou la iniciadora de l’explotació del cautxú, que la portà al seu desenvolupament, però que actualment ha perdut importància

La capital és Boa Vista Al N forma part de l’escut paleozoic de la Guaiana amb la Sierra Pacaraíma al S pertany totalment a l’Amazònia La població és força escassa i es concentra principalment a les vores del riu Branco, subafluent de l’Amazones La vegetació és de sabana al N i selva equatorial al S L’economia es fonamenta sobretot en l’explotació forestal, l’agricultura de subsistència i la ramaderia Formà part de l’estat d’Amazones fins el 1943, que obtingué l’estatut de territori Anomenat Rio Branco fins l’any 1962, el 1990 esdevingué estat En una reserva del N hi…

Neix de la confluència d’alguns rius bolivians Guaporé , Mamoré , Beni i Madre de Dios , i poc després rep l’Abuná És navegable des de Porto Velho fins al seu desguàs a l’Amazones, a pocs quilòmetres de Manaus Constitueix una sortida cap a l’Atlàntic

Neix a l’E de Colòmbia, a la frontera amb Veneçuela, penetra al Brasil i pren la direcció N-S travessa les planes amazòniques i s’uneix a l’Amazones poc després de Manaus El seu afluent més important és el Branco per l’esquerra És navegable fins als ràpids de Massurabi per mitjà del canal de Casiquire comunica amb l’ Orinoco

Es forma per la unió d’uns quants rius, que neixen entre Serra do Roncador, a l’E, i Serra Formosa, a l’W Mato Grosso Rep per l’esquerra el seu afluent més important, l’Iriri, i s’uneix a l’Amazones aigua avall de Porto de Moz Pará Té diversos ràpids i cascades en el seu curs mitjà, en travessar terrenys granítics

Neix a la serra de Parima, que juntament amb la de Pacaraima separa la seva conca de la de l’Amazones Travessa Veneçuela i desguassa a l’Atlàntic prop de Trinidad, formant un delta d’uns 25000 km 2 El cabal 18000 m 3 /s està subjecte a un règim d’aigües altes i d’estiatges, molt relacionat amb la climatologia de la conca i amb el règim pluvial de gairebé tots els tributaris Són freqüents en el curs els ràpids que dificulten la navegació Els afluents principals són l’ Apure i el Caroní