Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
parròquia
Dret administratiu
Circumscripció o divisió administrativa d’Andorra.
Des de l’any 1978 en són set Andorra la Vella, Canillo, Encamp, les Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria
síndic | síndica
Dret administratiu
Procurador general de les Valls d’Andorra, president del Consell General de les Valls d’Andorra
El càrrec fou creat l’any 1419 És elegit triennalment juntament amb un sotssíndic, d’entre tots els andorrans, pels membres del consell general, amb una sola renovació consecutiva L’acceptació del nomenament és obligatòria Les seves funcions principals són convocar i presidir, amb veu i vot, les sessions del consell general, executar els seus acords i representar-lo en els actes oficials, que són de la seva competència, a dins i a fora del país La Constitució d’Andorra de 1993 estableix la Síndicatura General, càrrec equivalent al de la Presidència del Parlament, ocupat pel síndic general
batlle
Dret administratiu
Dret processal
A Andorra, jutge ordinari de primera instància en les causes civils.
En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia,…
sotssíndic | sotssíndica
Dret administratiu
Procurador general de les valls d’Andorra.
És elegit pels mateixos que elegeixen el síndic, i la durada del seu mandat és també la mateixa Assisteix el síndic en l’exercici de les seves funcions i el reemplaça en cas d’absència o malaltia
comú
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un terme, parròquia, vila, ciutat, etc, representat per uns magistrats i un consell de veïns, anomenat consell de comú
.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, era anomenat també comuna i universitat modernament, municipi al Rosselló i als altres territoris incorporats a França el 1659 s’ha mantingut la forma comuna , per influència del nom francès oficial Només a Andorra s’ha mantingut, al costat de parròquia, la forma comú
conseller | consellera
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
manador
Dret administratiu
Assistent del llevador, òrgan executiu unipersonal dels consells de quart d’Andorra.
Ambdós càrrecs s’exerceixen amb un rigorós torn de rotació, que segueix l’ordre de situació de les cases, de la més alta a la del capdavall de l’aglomeració Els manadors parroquials són nomenats pel consell del comú
desener
Dret administratiu
A Andorra, substitut del capità com a cap de la força armada.
veguer
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps (un per cadascun), episcopal i francès.
Nomenats personalment per ells, la durada de llur mandat és indefinida Caps de la força armada i de la policia, són els responsables de l’ordre públic i els administradors de la justícia penal Amb el jutge d’apellacions constitueixen el tribunal de corts Els decrets promulgats per ells de comú acord tenen força de llei