Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Clarà
© Joan Viladrich
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, aturonada a 831 m d’altitud, en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell.
Al segle XIII és esmentat el castell de Clarà L’església és del segle X, i fou fortament reformada el 1756 recentment s’han fet obres de millora
Linya
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria (668 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), a la capçalera de la vall de Sant Grau, al S del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Fou possessió dels ducs de Cardona
Sant Grau d’Anglerill
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Navès (Solsonès), al S del terme, vora el límit amb el de Clariana de Solsonès.
Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Linya És situat al costat de la masia històrica d’Anglerill de Sant Grau
el Pujol Melós
Castell
Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol) del municipi de Navès (Solsonès), 3 km al NE de Tarascó.
Pertangué fins el 1556 a l’abadia de Solsona L’església, romànica, del s XI, és esmentada ja el 1100
la Móra
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Andreu) del municipi de Navès (Solsonès), a la vall d’Ora, sota els cingles de Travil, al límit amb el Berguedà, Depèn de la parròquia de la Vall d’Ora.
monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys
(Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…
Navès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector E de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages.
Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…
la Coma i la Pedra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de Lord.
Situació i presentació El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW fins a la serra del Verd cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE, separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol 2 214 m a l’extrem SW i la serra de Guixers SE Limita al N amb Gósol Berguedà i Tuixén i la Vansa Alt Urgell, a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys Comprèn el sector oriental del gran…
Castellar de la Ribera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al límit amb l’Alt Urgell; comprèn la conca mitjana de la ribera Salada, tributària del Segre, i, al S, un sector de l’altiplà de Pinell, drenat pels afluents de la riera de Madrona.
Situació i presentació Limita al S amb Pinell de Solsonès a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn serra d’Oliana A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell La població és totalment disseminada en masies Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que…