Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Anicet Baylon
Música
Compositor.
Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid Se n'han conservat salms, motets, villancicos i altres obres
Anicet Ciscar Rius
Esport general
Esportista polifacètic i dirigent esportiu.
Membre del Barcelona Universitari Club BUC, practicà el futbol 1923-27, l’hoquei sobre herba 1927-30, la boxa, esport en què fou campió de Catalunya i d’Espanya universitari del pes wèlter 1931, 1932, el salt de palanca i la pesca submarina Destacà com a jugador de rugbi en l’equip del BUC, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de primera divisió Formà part de l’equip espanyol universitari que disputà els Jocs Mundials a Torí Conreà el periodisme esportiu i collaborà amb La Humanitat , Nova York Pugilista , La Vanguardia , La Noticia de San Sebastián i Mundo…
Josep Anicet Santigosa i Vestraten
Escultura
Escultor.
Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església parroquial de…
Anicet de Pagès i de Puig
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles Estudià dret a Barcelona el 1870 participà en la creació de la societat La Jove Catalunya, i des del 1872 participà assíduament en els jocs florals de Barcelona, en els quals obtingué una gran quantitat de premis tingué un gran moment d’èxit popular el 1877 i fou nomenat mestre en gai saber el 1896 El 1878 es traslladà a Madrid, on, a més de continuar conreant la poesia catalana, treballà en la preparació d’un Gran Diccionario de la Lengua Castellana 1902 La seva poesia, influïda pels temes bíblics o populars o bé de temàtica…
Anicet de Pagès i de Puig
Literatura catalana
Poeta i lexicògraf.
Vida i obra D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua Castellana , que fou acabat per Pérez Hervás, i collaborà en el Diccionario…
Monument a Galzeran Marquet, promoció del ferro colat com a element constructiu
Damià Campeny, Francesc Daniel Molina i Josep Anicet fan el Monument a Galzeran Marquet, destinat a promoure el ferro colat com a element constructiu
Institució per a l’Ensenyament de la Dona
Centre d’ensenyament per a la dona creat a València el 1888 per la Societat Econòmica d’Amics del País sobre la base d’una antiga escola de comerç femenina creada per la mateixa entitat (1883).
Seguí les activitats de la Institución Libre de Enseñanza Constava d’escola preparatòria, de cultura general, d’institutrius, de comerç, d’idiomes i de belles arts Entre els professors cal esmentar Joan Antoni Oliver, Eduard Boscà, Anicet Sala, Amanç Amorós, Eduard Soler i Pérez i César Santoma Tingué activitat almenys fins el 1913
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al s V
Policarp
Cristianisme
Bisbe d’Esmirna, un dels Pares Apostòlics.
Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer