Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Aosta
© MPG
Ciutat
Capital de la Vall d’Aosta, Itàlia, vora el riu Dora Baltea.
És el centre agrícola i comercial d’una vall rica i incrementada pels boscs de les muntanyes La ciutat s’ha desenvolupat com a nucli industrial siderúrgia, química, teixits i turístic belleses naturals, monuments antics És també un nus de comunicacions per les rutes transalpines cap a França i Suïssa Seu del govern autonòmic de la regió Correspon a la ciutat romana d' Augusta Praetoria Formà part dels dominis dels Savoia La ciutat conserva importants restes de l’època romana
Aosta
Divisió administrativa
Província de la Vall d’Aosta, Itàlia (3 262 km 2
; 113 587 h [1984]).
ducat d’Aosta
Història
Fou cedit com a comtat d’Aosta, a la primera meitat del s XI, pel rei Rodolf III de Borgonya al comte Humbert I Blancamà de Savoia; des d’aleshores ja no sortí d’aquesta família.
L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos
Vall d’Aosta
Divisió administrativa
Territori de l’Europa centromeridional, als Alps occidentals, que coincideix aproximadament amb la regió autònoma italiana del mateix nom.
Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…
Aimó de Savoia-Aosta
Història
Rei de Croàcia (Tomislau II: 1941-43), duc personal de Spoleto (1904-48), duc d’Aosta (1942-48).
Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se
Lluís Amadeu de Savoia-Aosta
Geografia
Història
Explorador i marí italià.
Duc dels Abruços 1890 Fill tercer d’Amadeu de Savoia, duc d’Aosta, que fou el rei Amadeu I d’Espanya Viatjà a l’Àrtida 1899 i a l’Àfrica equatorial 1906 Durant la Primera Guerra Mundial fou comandant en cap de les forces navals italianes 1915-17 Des de l’any 1919 es dedicà a colonitzar Somàlia, on fundà la puixant colònia agrícola de Villaggio Duca degli Abruzzi Havia estat infant d’Espanya el 1873
Bernat de Menthon
© Jaume Ferrández
Cristianisme
Prevere savoià.
Ardiaca de la seu d’Aosta, restaurà l’hospital del Gran Sant Bernat, fundat per tal d’atendre els pelegrins a Roma segle VIII D'altres fonts assenyalen que Bernat de Menthon visqué entre el 923 i el 1008 Canonitzat el 1681 i nomenat patró dels alpinistes el 1923 La seva festa se celebra el 15 de juny, tot i que en el Martirologi romà és el 28 de maig
Natalino Sapegno
Literatura italiana
Historiografia
Crític i historiador de la literatura, italià.
Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni
Anselm
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof que residí la major part de la seva vida a França (del 1059 al 1093 a l’abadia de Bec, a Normandia) i a Anglaterra (arquebisbe de Canterbury des del 1093).
Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva , que esperoni…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina