Resultats de la cerca

Vida Artista polifacètic, es dedicà professionalment al dibuix, però la seva concepció total de l’obra d’art el portà a consagrar-se també a la literatura i a la música Escriví una sèrie de poemes narratius, sovint de tema llegendari, que emprà després per a l’argument de peces dramàtiques breus, musicades per diferents compositors Les més destacades són La Rosons 1901 i La viola d’or 1910, amb música d’Enric Morera Picarol 1901, Follet 1903, Gaziel 1906 i Liliana 1911, d’Enric Granados Una vegada era un rei , de Cassià Casademont, i les sarsueles La nit al bosc 1883…

N'han servat el record les descripcions d’autors antics i algunes còpies pompeianes Excellí en els efectes de color Retratà Alexandre el Gran, i la seva composició La calúmnia , descrita per Llucià, fou interpretada per Botticelli

És emplaçada en una casa del segle XVI que l’artista i la seva dona compraren l’any 1958 i on residiren durant llargues temporades L’edifici acull el llegat de l’artista, amb un fons de prop de 1150 escultures, de les quals s’exposen unes 700 En la primera fase del nou centre museístic s’enllestiren la planta baixa de l’edifici i el jardí d’escultures Els visitants poden descobrir-hi els grans temes de l’obra de l’escultor la dona, la mitologia i el retrat

Vida i obra Fill de l’arquitecte Josep O Mestres Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , “La Publicidad”, “El Globo”, “Almanaque sud-americano”, entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de deixar la pràctica del dibuix Mestres, que…

Fill de Josep Oriol Mestres i Esplugas Cursà estudis a Llotja i es dedicà, professionalment, al dibuix, que hagué d’abandonar, el 1914, a causa d’una afecció a la vista Illustrà gran quantitat de llibres i collaborà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa —on substituí Tomàs Padró—, El Liberal , La Publicitat , etc Coneixedor dels prerafaelites anglesos, cal considerar-lo un precursor dels modernistes, sobre els quals exercí un cert mestratge El seu concepte de l’obra d’art com a manifestació total el dugué a negar la independència dels gèneres així, el 1875 publicà el primer…

Estudià amb Enric Casanovas El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier 1925, presentat per Max Jacob Novament a Barcelona 1929-39, exposà a la Sala Parés 1930, 1933 i 1936 En retornar a París, acabada la guerra civil de 1936-39, s’integrà definitivament a la seva vida artística, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys El seu art descobreix un món vegetal, poblat de criatures femenines flamejants, que conserven fresques les empremtes dels dits de l’artista i són filles de la terra, de la qual emergeixen, fruit de la…