Resultats de la cerca

Fundat el 1990 per Raül Paloma amb el nom de Wilks d’Argentona, el 1991 debutà en les competicions oficials Ha guanyat cinc Lligues catalanes 1995, 2001, 2014, 2015, 2017 i una Copa Catalunya 2003 Entre els seus jugadors destacà Albert Fernández Juga al camp municipal d’esports i té equips de base i futbol flag

Situació i presentació El terme municipal d’Argentona limita amb Mataró E, Dosrius NE, la Roca del Vallès NW, Òrrius W i amb Cabrils i Cabrera de Mar, al sud Se situa als vessants sud-est de la Serralada Litoral i a la vall mitjana de la riera d’Argentona, formada al terme de Dosrius per la unió de les del Far i de Canyamars que davallen de les serres del Far i del Corredor i que desemboca a la mar després de fer durant un tram de divisòria entre els termes de Cabrera de Mar i de Mataró La riera travessa el terme de N a S i rep diverses torrenteres, com les rieres de…

Fundat el 1953 com a Centre Parroquial Argentona, debutà a tercera categoria de l’OAR la temporada 1954-55 El 1959 guanyà el campionat de segona categoria i el 1961 s’incorporà a les competicions federades Després de la primera campanya desaparegué, tot i que el 1967 retornà a la competició d’Educación y Descanso amb el nom de CB Sant Julià Entre el 1968 i el 1979 combinà les competicions OAR i les federades Al principi dels vuitanta, ja incorporat definitivament a la Federació Catalana de Basquetbol, jugà a primera catalana Els anys noranta foren una dècada de recuperació…

Fundada el 1902, l’any 1931 s’hi construïren les pistes de tennis que el 1943 començaren a acollir el ja desaparegut Trofeu Casino d’Argentona, d’àmbit estatal inicialment, i que a partir del 1952 acollí també jugadors internacionals i competició femenina

Fundat el 2007 per membres de l’Escola Esportiva d’Argentona Competeix al Circuit Català de Bàdminton Ocasionalment, algun esportista també ha participat en el Campionat d’Espanya Disposa de tres pistes al poliesportiu municipal Té escola de bàdminton

Es forma a Dosrius, per la unió de les rieres del Far i de Canyamars, formades a la serra que separa el Maresme del Vallès serres del Far i del Corredor la part més alta és anomenada riera de Dosrius La riera d’Argentona és establerta en una falla que talla l’alineació muntanyenca en sentit perpendicular la seva capçalera constitueix un residu d’una orientació antiga de la xarxa hidrogràfica, modificada per l’erosió regressiva dels corrents d’aigua costaners Després de passar prop d’Argentona, desemboca a la Mediterrània entre els termes de Mataró i de Cabrera de Mar

Fundat al setembre del 1922, juga habitualment en categories territorials catalanes Entre el 1945 i el 1957 jugà quatre temporades a primera territorial B i fins el 1970 estigué a segona categoria en tretze ocasions Equip habitual de segona territorial, la temporada 2008-09 ascendí a primera Disposa de nombrosos equips en categories inferiors Juga al camp municipal d’Argentona

Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ ecclesia…

Església parroquial que presideix la població d’Argentona L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539 el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant…