Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Armènia Major
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’est de l’Eufrates, el nucli de la qual fou el regne fundat per Artàxies el 189 aC, a la vall de l’Araxes.
Armènia
© Fototeca.cat
Regió
País asiàtic que s’estén entre el Petit Caucas i Anatòlia i que comprèn l’actual estat d’Armènia i la part nord-est de Turquia, tancat al S per les serralades que voregen la conca inferior del llac Van, i al N per les serres Pòntiques que l’aïllen de les influències marítimes.
La geografia L’oest, l’ocupen les muntanyes que reuneixen l’altiplà d’Armènia amb Anatòlia És un país muntanyós, que culmina als 5 165 m en el mont Ararat, de constitució volcànica i on no són rars els terratrèmols, amb predomini de conques endorreiques, la més gran de les quals és la del llac Van La regió és drenada per l’Araxes i el curs alt de l’Eufrates i el Murai, que són aprofitats per a produir energia hidroelèctrica A causa de la seva altitud, el clima hi és continental, amb estius calorosos i secs i hiverns freds la pluviositat hi és escassa La història Llevat de cites esporàdiques…
Armènia
Geografia històrica
Província romana creada per l’emperador Vespasià sobre el territori de l’ Armènia Menor
.
Durant el baix imperi fou subdividida en dues províncies
Armènia Menor
Geografia històrica
Nom amb el qual fou coneguda en l’antiguitat la part d’ Armènia
a l’oest de l’Eufrates, que fou convertida per Vespasià en província romana.
Sofene
Geografia històrica
Antiga regió de l’Àsia Menor, al S d’Armènia, entre el Tigris i l’Eufrates, el mont Taure i l’Antitaure.
Conquerida per Cir s VI aC, seguí la sort d'Armènia A la seva capital, Karkathiokerta l’actual Harput, Turquia, Zariadres fundà una dinastia que durà fins a la victòria de Luculle sobre Tigranes II 95 aC Fou disputada per capadocis, perses, romans i bizantins
Ani
Ciutat antiga
Antiga ciutat d’Armènia, situada a la vora dreta de l’Arapaçayi, actualment en territori turc i en ruïnes.
Als segles X i XI, amb la dinastia dels bagràtides, assolí la capitalitat d’Armènia d’aquesta època daten les millors obres d’art i restes de fortificacions hom troba arcs ogivals a la capella del Bon Pastor 970-980 i al pòrtic de l’església dels Sants Apòstols segle XI i restes de cúpules sobre petxines a la catedral 989-1001, obra de Tirídates Malgrat les restauracions del segle XIII, és un complet conjunt monumental precedent de l’arquitectura medieval de l’occident europeu La ciutat fou abandonada a causa de les invasions dels tàtars i del terratrèmol de l’any 1319 L’any 2016…
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…
Malatya
Ciutat
Capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Central, Turquia.
Situada en una vasta plana, és nus de comunicacions i té conreus d’albercocs i d’opi A l’antiguitat formà part de l’imperi hittita Nucli important a l’època romana, fou capital de l’Armènia sota Dioclecià I Destruïda per Cosroes I el 577 i reedificada pels àrabs el 756, fou possessió dels croats 1097-99 fins que caigué en poder dels turcs 1102, que la incorporaren al soldanat d’Iconi
mont Nemrut
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Muntanya
Jaciment arqueològic
Muntanya (2.134 m d’altitud) del sud-est de Turquia, coronada al seu cim per grans estàtues que formen part d’una tomba del segle I aC.
El monument funerari, construït l’any 62 aC pel rei Antíoc I de Commagena, està format per les estàtues, unes lloses i un túmul de 49 m d’alçada i 152 m de diàmetre Les estàtues, d’uns 8 m d’alçada, estan assegudes i decapitades es conserven els caps, actualment situats als peus dels respectius cossos Les figures, amb faccions gregues i robes i pentinats perses, representen el rei, dos lleons, dues àguiles i diversos déus de les mitologies grega, armènia i iraniana Hèracles Vahagn, Zeus Aramazd, Ahura Mazdā Ōrmazd, Tique i Apollo Mitra Les diverses lloses amb figueres en baix relleu i…
Tars
Ciutat
Ciutat de l’il d’Içel, a Cilícia, Turquia, situada a les ribes del Tars (antic Kydnos).
Mercat agrícola Fundada per fenicis o argius ~s XII aC, fou sotmesa per Salmanassar s IX aC, per Sennàquerib 698 aC i pels perses Conquerida per Alexandre el Gran 333 aC, passà als selèucides, que li donaren el nom d' Antioquia del Kydnos s III aC Sotmesa per Pompeu, fou capital de la Cilícia romana Les seves escoles de filosofia i retòrica, durant l’Imperi, rivalitzaven amb les d’Alexandria i d’Atenes Bizantina fins al s VII, fou conquerida pels àrabs 780, que en feren seu d’un emirat Nicèfor II Focas la reconquerí 965 i fou donada en feu a l’armeni Mleh 1173, que la convertí en capital del…