Resultats de la cerca

Fundat el 1984, des del seu inici se centrà en l’escola de bàsquet i en els equips de base Disposa de nombrosos equips en categories inferiors El primer equip ascendí a la màxima categoria catalana, la Copa Catalunya, l’any 2007 Des del mateix any organitza el Campus Rafa Martínez

Formada al Club Natació Kallípolis, destacà en els Campionats de Catalunya en categoria juvenil i júnior aconseguint diverses medalles d’or i participà en el Campionat Europeu Júnior 2003, 2004 En categoria júnior obtingué tres medalles d’or per equips, una medalla de plata per equips, combo i duet i una medalla de bronze en figures En categoria absoluta guanyà entre el 2002 i el 2004 dues medalles d’or per equips i dues medalles d’or en combos Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 2003

Conegut com Pepe Planas, començà a destacar com a defensa i migcampista a l’Andreuenc 1915-19 i a l’Avenç 1919-21 El Futbol Club Barcelona el va incorporar al seu equip, on jugà 181 partits i marcà 25 gols, durant set temporades 1920-27 En totes aquestes, excepte l’any 1923, fou campió de Catalunya i guanyà tres Copes d’Espanya 1922, 1925, 1926 L’abril del 1927 s’incorporà a l’Athletic Biorges de Rouen, on alternà les tasques de jugador i entrenador Posteriorment entrenà el Racing de Ferrol, Arenas, Murcia, Celta, Deportivo i Real Zaragoza Durant la postguerra dirigí de nou l’equip de Ferrol…

El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja

Era patrocinada per l’empresa José Artés de Arcos, del ram auxiliar de l’automoció i l’organitzava el Kart Club Barcelona Constava de quatre curses en categories de 100 cc, 125 cc i 200 cc i es disputava a l’actual avinguda de la Diagonal Amb un enorme ressò internacional, l’any 1962 recollí un rècord d’inscripció de més de cent cinquanta participants d’arreu d’Europa

Vinculada al Club Atlètic Manresa, al Centre Excursionista d’Avinyó, al Centre Excursionista Comarca del Bages i al Club Triatló Sant Joan de les Abadesses, ha estat membre de la selecció catalana des del 2001 Fou tercera en la classificació final individual de la I Copa del Món per equips de curses d’altitud 2002 Posteriorment ha aconseguit més títols mundials per equips amb Catalunya Guanyà el Triatló Vila de Sitges 2008

Germà de Ceferí Cella Jugava de davanter S'inicià al Gràcia 1913-15 i posteriorment milità a l’Espanya 1915-20, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1917 Posteriorment jugà cinc temporades al FC Barcelona 1920-25, amb el qual disputà 123 partits i marcà 17 gols Es proclamà campió de Copa 1922 i fou campió de Catalunya 1922, 1925

Formà part de l’Escuderia Artés de Arcos durant la dècada de 1960 i fou tercer en el Campionat de Catalunya de Fórmula IV 1969 al volant d’un Guepardo Artés Posteriorment, es proclamà campió de Catalunya de muntanya 1978 amb un Martini F-1800, després de guanyar a la Trona, als Àngels i quedar segon al Pont de Vilomara L’any següent aconseguí el tercer lloc en la classificació general També disputà curses de Fórmula 3 al volant d’un Argo Toyota, un Avidesa i un Martini MK49 i fou campió de Catalunya de muntanya de monoplaces de F3 1987

Cinturó negre primer dan, és mestre de judo Competí representant el Judo Club Barcelona i es proclamà campió d’Espanya juvenil 1965 S’adjudicà la setena edició del Trofeu Miyen 1963 Formà part de la selecció estatal Fou autor del llibre El judo, jiu-jitsu, karate y otras artes marciales 1968

Conegut com La Yaya , competí en la categoria de pes lleuger representant el Club Artes Marciales Formà part de la selecció catalana que disputà un trofeu internacional a París el 1979 Es retirà de l’alta competició per a exercir com a tècnic Impartí classes al gimnàs Tae Kwon Do Catalunya de Barcelona i, posteriorment, a Esplugues de Llobregat El 2009 se celebrà la primera edició del trofeu Memorial Jordi Martínez Banzo a Esplugues de Llobregat