Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Astell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a 1 161 m d’altitud, a l’altura de Mont-ros i de Molinos.
Centra el petit nucli l’església parroquial de Sant Andreu
ban d’Astell
Sector o indret
Indret del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Josep Maria Astell Gilabert
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
President de la Federació Catalana d’Atletisme entre el 1918 i el 1920, es dedicà professionalment al periodisme i treballà a Mundo Deportivo Durant els anys vint fou membre de la secció de vela de la junta directiva del Reial Club Marítim de Barcelona, i els anys trenta, soci de la Unió Nàutica de Barcelona
Castell d’Astell (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Des de la darreria del segle XIII el castell d’Astell apareix estretament vinculat als castells de la Vall d’Àssua i de la vall de Sarroca com un domini més dels Bellera, feudataris dels comtes de Pallars L’any 1290 Alfons el Liberal reclamà a Guillem de Bellera la potestat del castell d’Astell i la cedí al comte Arnau Roger L’any següent, Guillem de Bellera tornava a tenir en feu reial el castell d’Astell i la Vall d’Àssua L’any 1303 l’apoderat del mateix Guillem de Bellera lliurà els castells d’Astell i Torena al veguer reial de Lleida i…
Sant Andreu d’Astell (la Torre de Cabdella)
Art romànic
El lloc i el castell d’Astell apareixen documentats des del 1290 A part la consideració que aquesta parròquia formava part de les parròquies de la vall Stacione esmentades en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, l’única menció que coneixem data del 1314, quan l’església de Dustell fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies de l’ardiaconat de Tremp L’any 1904 formava part de l’arxiprestat de Gerri de la Sal Actualment depèn de la parròquia de la Pobleta de Bellvei
Mar i terra
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 10 d’abril de 1918.
Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i …
Juventus
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Igualada el 5 de gener de 1917.
De caràcter multiesportiu, fou editada pel Centre de Sports d’Igualada, adreçada a la joventut local Tot i anunciar-se com un periòdic quinzenal, en sortí únicament un número, on publicaren firmes destacades com Josep Elies Juncosa, Àngel Millà, Albert Maluquer, Josep Astell, Joan Nochs i Salus
Sant Cristau o Sant Cristòfol d’Oveix (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Ermita situada en un carener, amb la nau allargada a ponent i amb un petit porxo per protegir la porta del fort vent Arxiu Gavín L’ermita de Sant Cristau és situada a la carena del Serrat de les Cabanes, a uns 20 m aproximadament de la carretera que, passant per Astell, continua fins a Oveix ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG318959 Història No s’han localitzat dades històriques sobre aquesta ermita, popularment anomenada Sant Cristau MLIC Església Aquest edifici va ser restaurat totalment els anys vuitanta, tasca sorprenent si es té en compte l’escàs nombre d’actuacions d’…
la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la vall Fosca.
Situació i presentació L’actual terme municipal de la Torre de Cabdella, de 165,27 km 2 , es creà el 1970 amb l’annexió dels municipis de Mont-ros 25,6 km 2 i de la Pobleta de Bellveí 25 km 2 al terme tradicional de la Torre de Cabdella És situat a l’extrem septentrional del Pallars Jussà i comprèn la totalitat de la Vall Fosca la capçalera del Flamisell Limita al N i a l’E amb els municipis del Pallars Sobirà d’Espot, Sort i Baix Pallars, al S amb el municipi de Senterada i a l’W amb l’enclavament de Larén Senterada, el municipi de Sarroca de Bellera i el terme de la Vall de Boí Alta…