Sant Cristau o Sant Cristòfol d’Oveix (la Torre de Cabdella)

Situació

Ermita situada en un carener, amb la nau allargada a ponent i amb un petit porxo per protegir la porta del fort vent.

Arxiu Gavín

L’ermita de Sant Cristau és situada a la carena del Serrat de les Cabanes, a uns 20 m aproximadament de la carretera que, passant per Astell, continua fins a Oveix. (ARD)

Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG318959.

Història

No s’han localitzat dades històriques sobre aquesta ermita, popularment anomenada Sant Cristau. (MLIC)

Església

Aquest edifici va ser restaurat totalment els anys vuitanta, tasca sorprenent si es té en compte l’escàs nombre d’actuacions d’aquesta mena a la comarca.

L’ermita és una construcció molt simple, d’una sola nau rectangular amb un absis semicircular obert al costat de llevant i de la mateixa amplada que la resta de la nau. Tant a fora com a l’interior, els murs són tots seguits, sense els arcs en degradació ja habituals en la unió dels absis amb la nau. Aquesta solució podria ser una conseqüència de les obres de restauració, que en definitiva van modificar o reinterpretar molts sectors de l’obra primitiva.

Al mur de ponent hi ha la porta d’entrada, que es va protegir amb un parament angular per a frenar les fortes envestides del vent del nord. Aquesta solució era molt freqüent en capelles de muntanya obrades entre els segles XVIII i XIX.

La coberta de l’edifici, que també va ser restaurada, és tota a un mateix nivell amb suport d’embigat de fusta.

Centrada a l’absis, hi ha una petita finestra espitllerada capçada amb un petit arc de mig punt.

Tots els paraments exteriors de l’ermita van ser rejuntats amb ciment; l’aparell és de pedra del país, però les característiques i la disposició original són difícils d’identificar a causa de la restauració.

Tot i aquestes dificultats, l’estructura general de l’edifici no ha estat alterada i fa creure que la seva construcció original pot ser una obra tardana del final del segle XIII. (ARD)

Bibliografia

  • Buron, 1980, pàg. 250
  • Gavín, 1981a, vol. 8, pàg. 156.