Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Antoni Coll i Cruells
Música
Director de cor català.
Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, amb la qual ha exercit una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera de Sant Just Desvern i el 1961 la de l’Orfeó Atlàntida, agrupació amb què l’any 1984 interpretà el Te Deum d’A Bruckner, al Palau de la Música…
Manuel Marinello i Samuntà
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Josep Marinello i Bosch Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, i dirigí “El Día Gráfico” que contribuí a fundar i “La Tribuna” Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com “La Campana de Gràcia” de la qual fou cofundador, “L’Atlàntida”, “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i “El Patufet”, i fou director de “Germanor” 1902 i de la Collecció Selecta Catalana de novella Emprà alguns cops el pseudònim ALlimoner Publicà volums de poesia, com Poesia profana…
L’Aureneta
Setmanari
Setmanari en català publicat a Buenos Aires en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa…
Valeri Serra i Boldú
© Fototeca.cat
Folklore
Folklorista.
S'establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d’Urgell Les…
Manuel Marinel·lo i Samuntà
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i prosista.
Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme Utilitzà el pseudònim A Llimoner Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, director de La Tribuna” i fundador d’“El Día Gráfico”, que també dirigí Collaborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia de la qual fou cofundador, L’Atlàntida , “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i En Patufet , i fou director de “Germanor” 1902 i de la collecció “Selecta Catalana de Novella” Publicà volums de poesia, de tendència modernista i amb crítica social, com…
Ernesto Halffter Escriche
Música
Compositor castellà.
Vida Germà de Rodolfo Halffter , rebé les primeres lliçons de la seva mare i, més tard, de Francisco Esbrí i Fernando Ember La composició dels Crepúsculos 1908 meresqué l’interès d’Adolfo Salazar, que el posà en contacte amb Manuel de Falla, amb qui estudià a Granada i mantingué una relació que perdurà fins a la mort del mestre El 1925 compongué Sinfonietta , que li valgué el Premio Nacional de música d’aquell any Aquesta obra, a vegades, ha estat considerada el símbol d’una nova generació de compositors coneguda com Generació del 27, que pren el nom de la generació de poetes equivalent…
Coral Universitat de les Illes Balears
Música
Conjunt coral fundat el 1977 per Joan Company, el seu director.
La seva creació significà una renovació i revitalització del món musical mallorquí, comparable a la transcendència que en el seu moment tingueren la Capella de Manacor i la Capella Clàssica El seu repertori, integrat per més de 300 obres, comprèn des del cant gregorià fins a la música contemporània Ha actuat a les principals sales de concerts amb nombrosos conjunts orquestrals de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha estat dirigida per P Bender, S Brotons, P Cao, E Colomer, S Mas, VP Pérez, T Pinnock, C Stepp, V Sutej, R Werthen, i els compositors Ernesto i Cristóbal Halffter i J…
Jove Orquestra Nacional d’Espanya
Música
Formació orquestral creada l’any 1983 pel Ministeri de Cultura amb l’objetiu de formar els joves músics de tot l’Estat abans de la seva incorporació a la vida professional com a instrumentistes d’una orquestra simfònica d’alt nivell.
El seu concert de presentació tingué lloc el 1984 El primer director musical fou Edmon Colomer, director titular fins el 1995, any en què fou reemplaçat per Llorenç Caballero, que prengué el càrrec de director artístic Ja en l’etapa de Colomer, l’orquestra inicià la realització de sessions regulars de treball, anomenades trobades , per tot l’Estat, cadascuna de les quals fou dirigida en l’època de Caballero per un mestre convidat diferent Colomer tancà la seva llarga vinculació a la JONDE amb una històrica actuació al Royal Albert Hall de Londres, dins un popular cicle de concerts d’estiu,…
Joventut
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…
Ferran Agulló
Literatura catalana
Poeta, comediògraf i periodista.
Es llicencià en dret a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al costat de Guimerà enfront de la gestió empresarial de Frederic Soler Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina