Resultats de la cerca

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

S’inicià en el ciclisme de la mà del seu pare, Adolf Espinal Participà en nombroses excursions ciclistes, fins que l’any 1985 endegà, amb l’ajut de Josep Rojas, la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Fou creada amb motiu del cinquantè aniversari de l’Esport Ciclista Manresà i en memòria del seu pare

Entrà a formar part de l’Esport Ciclista Manresà l’any 1950 i, cinc anys després, en fou nomenat president Organitzà el Gran Premi de Catalunya i diverses curses de ciclocròs Dirigí un equip amateur de segona categoria

Començà a practicar ciclisme a la Penya Ciclista Bonavista Com a amateur ingressà al Club Ciclista Benicàssim, però uns problemes de visió impediren la seva progressió L’any 2000 entrà al Grup Esportiu ONCE de Barcelona com a ciclista de tàndem El 2003 guanyà el Campionat del Món de fons amb José Antonio González com a pilot La temporada següent fou campió d’Espanya de fons amb Òscar Boada El 2007, amb Jaume Morales, fou plata al Campionat del Món El 2009 eren la millor parella del món, segons la classificació de la UCI després d’aconseguir la plata als Campionats del Món de fons i…

Iniciat al Club Ciclista Alt Llobregat, competí per Ideal Olímpic 1996-98 El 1998 fitxà per l’equip ACR Després d’un any lesionat, la temporada 2000-01 retornà a la competició en categoria ciclomàster Es proclamà campió de Catalunya i de la Challenge Catalana en dues ocasions El 2002 accedí a la categoria elit Guanyà el Campionat de Catalunya 2009 i la Copa Generalitat 2010

Competí pel Club Ciclista Cirsa i la Unió Ciclista Sant Llorenç, i guanyà el Trofeu Baix Penedès 1986 i una etapa de la Montpeller-Barcelona 1989 amb el Transcamer El 1990 feu el salt al professionalisme amb l’equip Kelme, on restà fins el 1993

Competí amb l’Esport Ciclista Manresà El 1985 inicià l’organització de la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya dins dels Amics Cicloturistes del Cor de Barcelona L’esdeveniment es perllongà quinze anys fins que entrà en el seu muntatge l’empresa Terra de Diversions Rebé diverses distincions de la Federació Catalana de Ciclisme

El 1978 guanyà la Volta a Lleida Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1982, 1985, 1987, 1988 i guanyà el primer Campionat d’Espanya de BTT 1989 Competí professionalment en l’especialitat de carretera 1980-92 amb els equips de la Penya Hermanos Manzaneque, Hueso Chocolates, Torrot, Lotus i Salgar Posteriorment, exercí de seleccionador i obrí la botiga de bicicletes Sala Sport Bike a Manresa

Membre del Bike Route, es proclamà campiona d’Espanya de camp a través 1994, 1998, 2000 i descens 1994, i guanyà sis edicions de l’Obert d’Espanya i del Gran Premi Coronas Fou subcampiona d’Europa de camp a través 1995 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i Sydney 2000 Deixà la competició per un accident el 2005 Des del 2006 se celebra anualment a Cardona el Gran Premi Sílvia Rovira